Mare i pare confinats
Mare i pare "confinats"
Els meus estimats herois
Estimats pares:
Avui sóc molt breu però tot i aquesta característica de la meva entrada al bloc no puc deixar de dir-vos algunes paraules.
Sóc l’àvia del diari Ara no només per edat sinó perquè en un temps força llunyà el meu mestre i amic Carles Capdevila (a.c.s.) em va demanar que comencés el seu projecte dels blocs de Criatures – quan no teníem el Diari Ara - i encara estic aquí. (Mireu la targeta que il·lustra el post).
Us he escrit tants suggeriments durant tants anys que avui no es tracta d’afegir-ne més. Els meus actuals companys de bloc ja han reflexionat molt bé sobre activitats o actituds per aquests dies de confinament. Altres aspectes de la convivència (que ara és torna amb un trencaclosques més difícil) perquè s’allarga “l’escola a casa”) els trobareu en entrades anteriors. De tota manera aquests dies són més de practicar-les que de llegir-les perquè a tots ens falten hores.
Penso molt amb vosaltres, fins i tot m’imagino com ho feu per distreure els fills, ocupar-se dels àpats, de la higiene... tampoc m’oblido d’aquells que teniu un pis molt petit sense terrassa o d’aquells altres que teniu una feina de risc perquè sou necessaris per la sanitat, per l’alimentació o altres tasques de suport al país.
Us tornaré a escriure aviat. Us desitjo el millor per tots vosaltres i us envio una bona abraçada.
Victòria