Una anècdota maca

Una anècdota maca Durant tot el curs he anat a donar moltes xerrades a totes les escoles que m’ho han demanat mitjançant les AMPES. Ha estat una tasca molt agradable, fa molts i molts anys que en faig i m’hi trobo molt bé acompanyada de pares joves dels que aprenc en el col·loqui per les preguntes que em fan. La participació i les aportacions que rebo i les consultes que em fan a nivell particular o general, desprès de les xerrades, m’ajuden moltíssim a actualitzar-me i a poder transmetre les inquietuds dels pares d’avui en els llibres d’educació familiar que escric. En una de les conferències a l’Escola Meritxell de Mataró em van fer aquesta fotografia. Resulta que ja portava una bona estona exposant el tema de “Compaginar l’afecte amb l’autoritat” i com que eren les 9h. del vespre uns pares es varen excusar i van sortir, sense esperar el col·loqui. Duien una nena amb una amiga que també havien estat extremadament quietes escoltant el que jo els deia. Probablement el power que jo vaig preparar els hi havia captat l’atenció ja que estaven felices quan es van venir a acomiadar de mi per un impuls inexplicable que van fer entranyable el moment que una mà amiga va saber captar en la fotografia que us deixo. Doncs fins aquí aquesta vivència. L’explico perquè la vida està feta d’aquestes coses petites que animen. A tots ens passen si contemplem el que fem amb il·lusió. Ens diu Saint Exúpery: "El que és essencial és invisible als ulls"

Amb il·lusió també esperem aquestes vacances d’escola que donen un aire nou a casa i ens empenyen a passar-ho molt i molt bé amb les nostres Criatures.

Bona revetlla de Sant Joan i aviat la de Sant Pere, també!