Quina autoritat..?

“La llibertat, Sancho, és un dels dons més preuats que als homes donaren els cels; amb ella no poden igualar-se els tresors que amaguen la terra i el mar: per la llibertat, així com per l’honra, es pot i s’ha d’aventurar la vida”.Miquel de Cervantes Saavedra (1547-1616) Hi ha persones que quan senten les paraules “autoritat” o “ordre”, s’esgarrifen. Potser perquè els ve al cap el pare de la família Trapp de Somriures i llàgrimes, que entenia que els fills se’ls havia de fer creure com si fossin a l’exèrcit. (Sort que l’institutriu protagonitzada per Julie Andrews ho arreglarà tot). L’autoritat no té res a veure amb l’abús de poder o amb la prepotència. Al contrari: l’autoritat dels pares, exercida amb amor, respecte i coherència, és essencial per educar persones lliures. Aquesta autoritat, en un clima de confiança a la llar, s’ha de fonamentar en l’ascendent i el prestigi, i es manifesta marcant pautes i límits, no pas amb imposicions arbitràries que malmetin la seva autonomia. No es tracta de contrariar contínuament als fills, ni es tracta de ser tan permissius que doni com a resultat uns fills “tirans”. Es tracta d’acompanyar i guiar amb respecte el creixement dels fills, sense sobreprotegir ni dominar.