Primera infància dels nostres fills.

"No és el martell el que deixa polides les pedres, sinó l'aigua amb la seva dança i cançó" Rabindranath Tagore Primera infància dels nostres fills. Sovint estem preocupats per si eduquem bé, si híper protegim o si sobre protegim, si som malhumorats, si no arribem a tot ja que ens costa conciliar tot plegat però si ens organitzem una mica, cercant un temps de reflexió per veure quines són les prioritats que tenim no ens costarà tan aconseguir més pau personal i més clima de serenitat a la nostra llar. És per això que inculcar hàbits i, fer un gest ferm i amable alhora per orientar a l’infant i marcar-li límits en el que no ha de fer, és educar. Aquest ordre i ensenyar-li el que ha de fer li anirà proporcionant seguretat. Tot sempre amarat d’amor. No es tracta de que un infant plori, ni es tracta de cridar com ell, és molt millor distreure’l i, desprès, observar a quina hora organitza el seu xivarri i el perquè ... No es tan difícil ser pares de matrícula d’honor quan hi han bona intenció, bons sentiments i molt bona voluntat. I també el saber demostrar la paciència i la tendresa; ho tindríem malament si només actuéssim amb el cap, el cor i els sentiments sempre han d’acompanyar l’educació, ... l’època victoriana ja ha quedat molt llunyana ..! És tan important la primera infància! Ens queda tant agraïment quan ens han demostrat estima! Si es fes una enquesta veuríem que resultaria un alt percentatge de joves i adults que recordem les carícies i el bon tracte dels pares; alhora, aquest bon record, ajuda tota la vida a ser feliços i tractar els altres tan bé com es va fer amb nosaltres. Algunes conductes agressives i desconfiades d’adolescents o joves provenen de pares que no han sabut tractar amb afecte als seus fills o han tingut una relació de prepotència, crits o de càstigs continuats amb els infants. Si tots vivim per estimar i ser estimats farem feliços als fills quan sempre trobin en els pares la seguretat de l’estima i de l’ordre a la primera infància i serem com l'aigua que anomena Tagore en la frase que encapçala aquest post.