Obsequis i Nadal

“Qui entri a casa vostra que ens admiri a nosaltres, més que els nostres mobles”

Sèneca Avui setmana prèvia al Nadal us escric una petita reflexió sobre els obsequis que ens agrada fer i que ens agrada rebre. Seré breu. Aquesta setmana entre comprar “cosetes” pel tió i queviures per aixoplugar la colla de fills i néts vaig una mica de bòlit. I, hem de dedicar temps a triar: Un obsequi que agradi, pot tenir un preu irrisori però fa feliç a qui el rep, perquè li recorda alguna emoció o el relaciona amb una bona estona. No hi ha res pitjor que obsequiar per obsequiar o per quedar bé o per compromís, sense pensar en la sensibilitat de la persona que el rep. Algú de nosaltres no recorda amb ensurt algun regal rebut que no era del seu gust? Llegim que ens escrivia Josep M. Espinàs; “... aquestes persones amables que insisteixen “què vols que et regali?” haurien d’endevinar que no hi ha cap objecte concret que pugui agrair-los tant com l’amistat, la conversa, el somriure, la comprensió, el silenci, la vida que em permeten de compartir”. “Els nostres objectes de cada dia”. (Cara i Creu. Edicions 62, 1981). Veritat que a qualsevol avi o pare ens ha commogut quan els néts o els fills ens han sorprès amb una visita inesperada, un treball manual, amb un dibuix o una fotografia amb una dedicatòria personal? Era afecte i temps el que ens han donat! Per aquests dies previs a les festes de Nadal us deixo dos suggeriments per a avis i per a pares: Proposem els obsequis que volem per els néts als seus pares. Ajudarem a alleugerir el pressupost familiar dels pares i els avis encertarem millor. Ensenyar als fills a viure l’austeritat i ser solidaris amb els més desvalguts o amb el company més feble de l’escola. Avui, us aconsello els meus llibre “Som avis”, (Pòrtic 2008) o si el voleu en castellà “Conciliar la vida familiar” (Styria 2008).