La convivència, un trencaclosques

Victòria Cardona

No ens cal manual d'instruccions...

No cal manual d’instruccions pel primer fill

“He après que quan un nadó estreny amb la seva petita mà, per primera vegada el dit del seu pare, el té presoner per sempre”.

Gabriel García Márquez:

Il.lustro aquesta reflexió amb germans grans que estimen. Són dels meus néts, quatre germans (La primera néta amb el germanet de dos dies a la primera imatge. A la segona la nostra tercera néta amb el seu germanet petit, el més petit de la colleta). Sempre penso que la tendresa que es donen els infants entre ells els educa i ajuda a l’empatia. Tot i la fotografia - que no és de pares i fills - us parlo del primer fill i de deixar-se endur per l’emoció, l’instint, el sentit comú i – no cal ni dir-ho – l’afecte.

En una entrevista de radio per parlar de l’educació dels fills m’han preguntat: “els pares no venen amb un llibred’instruccions sota el braç, oi?” És la tercera vegada que em fan aquesta pregunta en dues setmanes. M’he recordat de la Mafalda, protagonista de las vinyetes de l’escriptor Quino. En una d’elles asseguda en una cadireta, molt discreta ella, s’inquieta pels plors del seu germà Guille i per les discussions dels seus pares:

- “¿Què passa?” – els pregunta.

- “Això passa: que ton germà és un capriciós” - responen ells.

- “Però Guille, has de ser comprensiu, caram! Pensa que aquesta bona gent abans d’educar-nos a nosaltres no va educar a ningú” – explica dirigint-se al seu germà.

- “Venim a ser els seus fillets d’índies, què hi farem..!” – comenta amb posat de comprensió davant del gest de Guille i deixant els seus pares –que han escoltat la conversa- mig bocabadats.

La nostra amigueta Mafalda, ho encerta. A la vida aprenem a base d’errors, l’experiència dels quals ens ajuda a norepetir-los. Qualsevol pare o mare amb més d’un fill pot comentar-te que el primogènit li va resultar el més difícil. Amb els següents, malgrat ser tractats cadascun de forma diferent, sap guiar millor l’infant per les vivències acumulades anteriorment. L’observació anterior l’ajuda a distingir els plors del nadó perquè té son, mal de panxa, necessitat de prendre pit o biberó o si té una febrada i l’ha de portar al metge. Amb raó es diu que “l’experiència és la mare de la ciència”.

Certament que el nostre primer fill fa de “conillet d’índies”.

Som uns inexperts… Com també és veritat que cada un assumeix responsablement la seva pròpia vida i la seva pròpia paternitat i edifica l’educació dels fills a base d’errors i encerts, com us deia.

Moltes frases com la de que “ningú arriba amb el manual d’instruccions” són estereotips que, a còpia d’escoltar-los, els repetim. Qui no ha dit mai a l’ascensor “avui fa bon temps” o: “cada fill arriba amb un pa a sota el braç”.

Ara bé a no ser que es tingui algun problema personal, qualsevol pare i mare té aquest amor natural, instintiu i espontani vers el seu fill, que creix amarat d’aquest amor. És la seva garantia per créixer harmònicament i la possibilitat de ser feliç.

És veritat que ni manual ni pa arriben per ciència infosa o per un miracle. El miracle es dóna a nivell personal, ja que davant d’un nou esser, a tots els pares se’ls eixampla el cor i reflexionen com hauran de fer front a la nova situació amb sentit comú. És evident que s’augmenta el seu enginy per adquirir nous coneixements, la majoria de pares s’espremen la closca o suen amb treballs extres per guanyar més diners i procurar els aliments bàsics a casa. També s’escurça el temps que disposaven per a ells i l’inverteixen gustosament en bé del nounat. Creix l’oblit d’un mateix.

L’amor és el motor de la vida; cada naixement l’accelera i ens fa comprendre que s’exercita estimant. Nits llevant-nos del llit per atendre al bebè o sortir al carrer per comprar bolquers i altres productes d’higiene, són noves accions que ens ocupen temps. El que costa més, per descomptat, no són els diners, sinó, potser, la de no poder dormir cinc hores seguides. Té gràcia aquesta afirmació que circulava fa pocs dies por la xarxa de facebook escrita per una mare de nens petits:

“Arriba un moment a la vida en què la paraula "divertir-se" ja no significa sortir de festa, beure, retirar-se a les quatre de la matinada o pensar només en un mateix. Divertir-se significa veure pel•lícules del Disney, sopars familiars, explicar històries a l’hora de dormir, llargues abraçades, una casa desordenada, anar-se’n a dormir a las deu de la nit i escoltar veuetes dient "t’estimo". Ser pare no et canvia però fa que t’adonis de que aquelles personetes que TÚ has engendrat mereixen el millor del teu temps. Copia això si estàs orgullós/a de ser papà/mamà♥.”

El naixement d’un fill ens fa aguditzar l’enginy per millorar aspectes personals o de benestar afectiu, per donar més temps del nostre als fills. Sabem que quan donem el nostre temps ens donem nosaltres mateixos.

Les meves nétes i la tendresa. Zoom

Les meves nétes i la tendresa.