La convivència, un trencaclosques

Victòria Cardona

Encàrrecs (II)

Zoom

“No és el martell el que deixa polides les pedres, sinó l’aigua amb la seva dansa i cançó”.

Rabindranath Tagore

Si els nostres fills estan motivats responen amb celeritat als seus petits encàrrecs dels que en parlàvem la setmana passada. I, els pares també ens animem per seguir amb entusiasme i il·lusió; si no cerquem la força en el nostre interior decauríem contínuament en la nostra tasca i potser perdríem els ànims quan no sabríem percebre resultats immediats en l’educació dels fills.

Si us parlava de que hem de donar un encàrrec adequat a la manera de ser del fill, trobo que els podem conèixer molt bé “quan i com” juga tan si ho fa sol, com si juga amb un germà o un amic. També quan s’acaba el joc es pot decidir si una construcció, per exemple, es deixa exposada sense guardar-la a la caixa o si altres joguines es recullen amb l’ajuda dels pares quan el fill es petit.

A part de l’encàrrec que s’acordi per la llar, es dóna per descomptat tenir cura de les coses personals. De ben petits poden recollir el plat quan acaben de dinar, i més endavant fer-se el llit, portar a la rentadora la roba bruta i altres tasques, recordant la idea de participació a la llar i el poder donar-li les gràcies per fomentar la seva auto estima valorant-lo.

Un exemple d’ocupar-se de les coses personals us el donava en el post anterior: “En una xerrada per pares i mares d’escola infantil, una mare va comentar que el seu nen d’un any i mig, quan li canviaven el bolquer, l’agafava i anava tot sol a llançar-lo al cubell de les escombraries; desitjava compartir amb els altres assistents del col·loqui aquest èxit; era una manera de fomentar la participació del petit i de poder-li agrair el que feia. El que vaig trobar més simpàtic d’aquesta anècdota va ser que, quan vaig tornar a la mateixa escola al cap de dos mesos per tractar un altra tema, altrespares havien copiat la iniciativa i n’estaven molt cofois”.

Us deixo una petita llista exhaustiva d’encàrrecs que es poden dur a terme, ja que cada família té el seu estil, les seves circumstàncies, les seves necessitats i edats diferents dels fills. Seria ideal que la continuéssiu amb els vostres comentaris al bloc. Agraeixo molt els de facebook però aquí ho podem divulgar per aquells que ens llegeixen:

- Triar un vídeo pel cap de setmana.

- Contestar al telèfon

- Ajudar a la neteges: cuina, cotxe, recollir diaris o revistes, passar aspirador....

- Revisar la bossa de la brossa i si està plena i canviar-la

- Canviar el rotllo higiènic,

- Parar taula

- Vestir al germà petit o explicar-li un conte.

- Fer el rètol d’encàrrecs

- Fer una creueta a la llista de queviures quan falta algun aliment o ocupar-se de demanar per internet el que es necessiti, etc.

Els nostres fills volen saber quin és el seu paper protagonista a la llar i què han de fer. El que els sap greu és que els recriminem de coses que no els hem dit ni ensenyar a fer i que no en tenien ni idea.

Després d’un bon plantejament se’ls pot fer participar en unes quantes feines, i així s’animaran a ser més responsables, a acabar la feina encarregada i, sobretot, a reconèixer la llar com molt seva, tal com comentàvem la setmana passada amb el sentit de cooperació.

Suggeriments:

  • Deixar que tinguin la possibilitat de triar l’encàrrec donant un ventall de possibilitats i fer-ne un seguiment. És important la seva elecció, no poden trobar-ho una imposició.
  • Fer la “vista grossa” si no s’ha complert algun encàrrec.
  • Que els encàrrecs siguin rotatius.
  • Algun encàrrec més feixuc que es faci entre dos germans.

El que hem de defugir:

  • Ser rígids.
  • Fer els pares les tasques que puguin fer els fills.
  • Que no sigui equitatiu el repartiment de tasques per qüestions de gènere. De cap manera podem promoure el masclisme. (La foto que encapçala és d'una nena que prepara els ous de Pasquaperò ja enteneu que no és per fer cap diferència, és que és molt maca i s'adeia amb la frase de Tagore que ens parla de la música de l'aigua... Jo també cercava una aixeta!)
  • Oblidar que a una casa el desordre és el pa de cada dia perquè hi ha vida.

Per fer un seguiment amable no oblidem el coaching, aquest acompanyament i dels esportistes i aplicar-lo als fills. És, senzillament, veure quines possibilitats té cadascú i potenciar-les; però, per això, hem d’estar a la seva vora com els entrenadors dels campions d’élite.

Ser un pare o mare que fa companyia és saber veure que no es pot demanar als fills més del què poden fer. Si ho féssim, al no arribar-hi, podrien quedar decebuts i seria el cultiu d’un noi tímid en el futur, espantat d’arriscar-se a cap novetat per la por de fer-ho tot malament.

Per això és important el coneixement.

Us deixo un apunt de caracterologia que sempre ens pot anar bé: http://criatures.ara.cat/laconvivenciauntrencaclosques/2011/05/22/un-apunt-de-caracterologia/

Tots sabem que nosaltres faríem més ràpid el que demanem als fills però per educar hem de potenciar tots els talents dels fills i pot ser aprendran, posaran la seva iniciativa i ho faran millor que nosaltres.

Molt bon cap de setmana amb llista d'encarrecs!