"Un nen que no se senti estimat difícilment podrà ser educat." Johann Heinrich Pestalozzi Us escric uns petits suggeriments de bona convivència pels nostres fills nadons, d'etapa infantil, d'edat d'or (dels 7 als 9 anys i per pre-adolescents): • Establir una relació afectiva molt forta entre el nadó i la mare. La mare, és el centre del món del menut. Incorporar-hi al pare a l’hora de canviar els bolquers, banyar. La tendresa és un valor fonamental per el pare (els homes també en tenen: la tendresa no és una exclusivitat de la dona), per la mare, pel nadó. • Donar el pit al nadó ja que és el moment en que la relació mare i fill és més estreta (Alba Padró, companya de blog té uns posts molt importants sobre lactància). •Sobre tot a la primera infància demostrar a l’infant amb paraules, carícies, mirades i abraçades que ens agrada molt. Els nadons perceben, coneixen i comprenen aquest llenguatge no verbal i per tant es poden sentir satisfets i estimats. • Estimular als nostres fills amb expressions com: “Que bé que ho hagis aconseguit”. “Que contents estem de tenir-te”. “T’estimem molt tots”. •Assegurar-li sempre el nostre afecte independentment del seu comportament. Per tant, cal evitar expressions com: • “Ets dolent”. “Ets testarrut”. “No pares quiet”, “Ets un inútil”, • No castigar. És millor que anem sempre per la via de fer reparar el que s’ha comès malament, ajudant-lo si convé i • No donar cap bufetada, la bufetada sempre humilia al nen que la rep.
1 min
