Dia Internacional de la Gent Gran

Dia Internacional de la Gent Gran “El misteri és aquell fons de realitat a on no arribem.” Gustave Thibon Avui us deixo una petita reflexió sobre la nostra gent gran, pou de saviesa i carregats d'experiència. Alguns avis ja són molt vellets i necessiten més que mai l'afecte dels seus o un braç que els acompanyi si estan desorientats. No els deixem sols! He rebut el mail d’un pare de tres fills adolescents, prou aclaridora pel tema de l’afecte entre avis-néts i fills: “Acabo d’acomiadar a la meva mare que té 81 anys; ens ha acompanyat quasi dues setmanes a la nostra llar. És magnífic poder compartir tan a prop uns dies amb persones que transmeten pau, tenen experiència i no fan problemes de res. És meravellós el contacte d’avis i de néts: la dolcesa del tracte, fins i tot quan els corregeixen, la forma de parlar-los, d’explicar-los històries, de deixar un rastre d’humanitat en ells. Sempre que passa uns dies a la nostra llar, els meus fills em diuen que la troben a faltar molt. Li diem “adéu” i un “ … àvia torna quan vulguis i que sigui aviat ..!” i li donem abraçades tan fortes, els meus fills adolescents especialment, que - per no fer-la caure - ella ja avisa rient: “espereu un segon que em recolzo a la paret”. Marc, 55 anys. Els avis procurarem estar al dia per saber com els hi ha anat als nostres néts la presentació d’un treball a l’escola, la competició esportiva en que han participat o quina sortida desitjarien fer amb nosaltres. Són petiteses d’interessar-se per ells que demostren amb obres l’afecte que els hi tenim i que ells ho necessiten per sentir-se estimats i importants per a nosaltres. Cal ser agraïts, molts hem rebut molt dels avis.

Pot arribar el dia que algunes facultats dels avis s'aflebeixen i es necessita el suport dels més joves. Avui és potser el dia per reflexionar que podem fer pels nostres grans o si el que fem per ells es pot millorar. Ensenyar als nostres fills i néts la manera de tractar als avis és un pas important per saber tractar la dignitat de totes les persones, especialment a aquelles que pel pes dels anys necessiten molta cura dels joves. I, com sempre el testimoni és fonamental. Cal tenir una actitut de comprensió vers aquells vellets que són dependents. L'envelliment actual de la població fa que no tinguem prous recursos socials perquè els nostres grans estiguin tan bé com desitjariem però no hi ha res millor que el caliu de la llar i l'abraçada, l'afecte o la companyia d'algun de nosaltres pot aminorar el dolor de perdre facultats. Tot plegat un misteri com ens diu Tibon.