La Tarda a La Riera

Diumenge passat una excursioneta de tarda vora la riera veïna es va convertir, per als nostres nens i una amiga, en La Tarda a La Riera, amb majúscules. La Tarda que tots hauríem volgut gaudir de petits algun cop, d’aquelles que, n’estic segur, recordaran per sempre. D’aquelles que, fins i tot, enyoraran quan la memòria els traeixi i, com un sedàs que filtra i drena records mediocres, els faci creure que la seva infància va consistir, fonamentalment, en Tardes com aquella, quan les rieres, “en aquells temps”, eren una Riera com aquella. Tan de bo! Els ingredients? Pocs i bons: tres nens i un punt de deixadesa per part de qui els havia de menar (jo), i és clar, una riera i una tarda de primavera. La idea era simplement explorar una petita vall veïna, sense més ambicions que sortir, vagar i badar. Però el llit brillant de la riera, accessible per un petit pas que el trepitg dels senglars havia traçat entre les bardisses de la riba, va actuar com un imant. A l’altre cantó, un metre més avall, s’hi veia la llera, oberta, fangosa i amb un corriolet d’aigua cristal·lina circulant pel mig, lluent al sol de la tarda. -Hi podem anar? -Sí, però aneu amb cura de no mullar-vos i no fer-vos mal... Mal no se’n van fer. Jo els anava seguint pel camí paral·lel a la riera, a pocs metres d’on eren ells, separats per un mur impenetrable de mil arbusts i lianes, invisibles però ben audibles. Mentre jo m’entretenia fent fotos de flors de sotabosc, anava sentint la cridòria infantil, bardisses enllà, i en tenia prou per saber que, si més no, eren vius. Un –o dos, o tres- “tot bé!?” de tant en tant, i un “síii!” murri per resposta, i així durant hora i escaig. De seguida –vaig entendre- es van penjar les sabates al coll, lligades pels cordons, i descalços sobre el llot, van anar remuntant la riera. Crancs de riu, escarabats d’aigua i capgrossos anaven amenitzant l’aventura, fins que van arribar a una gorga infranquejable. Allà vaig aturar-me a espiar-los a través del fullam poc espès d’un sanguinyol, i vaig fer-los algunes fotos furtives, com qui fotografia fauna salvatge. Vaig tenir la sort de presenciar –i retratar- el moment precís en què una relliscada al fang i un error de càlcul batimètric submergien l’amiga fins la cintura, dins una aigua, en aquell moment, ja rogenca del llim en suspensió. Els bots del riure em van impedir seguir la sessió fotogràfica en condicions, però us ben asseguro que l’akelarre d’aigua i fang que va suposar l’operació de salvament de l’amiga hauria merescut el WordPressFoto a la “joie de vivre”.

A partir de llavors, la cosa va ser un pur “de perdidos al río”, que dien en castellà, i ja sense samarreta ni la més mínima mesura, l’exploració de la riera va assolir nivells a mig camí entre Festa Major, Humor Amarillo i National Geographic, pel que jo anava sentint i entreveient des del camí.

A quarts de set vam donar l’expedició per acabada. Cantava el cucut, i l’aire tebi de la tarda s’anava refrescant. Els vaig donar tota la roba seca que vaig trobar: la meva samarreta, una vella camisa de llenyataire i el mono de treballar a l’hort. La pinta de la tropa, passejant pel bosc amb aquella vestimenta unes 15 talles més grans que la seva, i una mena d’eufòria rierenca corrent-los per les venes i regant-los el cervell, era impagable

Podent viure una Tarda a La Riera així, qualsevol perd la tarda mirant-se La Riera!