Criatures 01/03/2010

Sons de la nit

2 min

Consti que ahir vaig començar escrivint de merles quan de fet volia acabar escrivint de guineus... però em diuen les veus –auoritzades i no, crec que totes tenen prou raó- que més val posts sintètics i ben enfocats que inacabables parrafades dispersives. Així que ahir ho vaig deixar en merles i avui miraré de centrar-me en guineus. El cas és que abans d’ahir, en aquella hora ja propietat de pares i mares, quan les criatures ja dormen –en principi- profundament, ja en plena i fosca nit, uns lladrucs estranys em van sorprendre mentre treballava a l’ordinador. No venien de cap mas veí sino del més profund del bosc, d’allà mateix on cantaven les merles unes hores abans. Una consulta a aquesta font inesgotable de recursos que és Youtube –i que comparteixo amb tots vosaltres, és el video que encapçala aquest post- em va confirmar les meves sospites: es tractava d’una guineu (evidentment nosaltres només la sentíem, no sé pas si la nostra també estava sobre una pedra). En zel, suposo: jo les havia sentides fa anys en nits d’hivern, i els llibres deien que era cosa del flirteig guineuenc. Era, exactament, el so que apareix al video adjunt. Una cosa entre fascinant i esgarrifosa. En vam gaudir com a nens una bona estona amb la finestra oberta com qui escolta dins una nevera de foscor, i vam dubtar com a pares si despertar les nostres criatures per fer-los sentir aquell so de la nit salvatge, de la natura indomada, de la negror. Però sàviament vam deixar-ho estar: ben escoltat era més un so de malson que de somni, i no calia forçar les coses. Vam tancar les finestres i en l’escalfor del nostre estudi de creatius neorurals i a la llum dels nostres ordinadors connectats al món, vam recrear-nos una estona en com n’havia estat de bonica l’experiència, en la sort de viure tan enmig de la natura, i blablablà. Ni el més mínim neguit ni la més remota sospita que tot bon pagès hauria sentit. I només us dic que l’endemà ens quedava poc més que el despertador espatllat... (que per cert segueix buscant família d’acollida). Demà us ho acabo d’explicar, que no és bo matar dos temes d’un post.

stats