Històries Menudes

Històries Menudes
Mireia Marés Vergés

Desterrant Murphy

Desterrant Murphy Zoom

Desterrant Murphy / il.lustració Toti Toronell

Desterrant Murphy

-mama, quan hi haurà eleccions al món?- em deixa anar el tercer en la línia.

-home, així a l'engròs no sé si es pot dir- li explico- els països que fan servir les eleccions per escollir qui els representa, les convoquen quan ho necessiten.

No em penso posar en cap fregat democràtic, anem curts de personal adult per casa en aquest moment precís i, de polítics i representants n'hem parlat molt els darrers mesos.

Tinc la sensació de que he fet bona feina. No hi ha rèplica i marxa.

Gairebé em marco tres passos de ball victoriosos mentre remeno l'olla, sembla mentida que a aquestes alçades no me'l conegui. Lluny de rendir-se ha anat a buscar reforços. Ara són dos i tornem a encetar el tema. És la més menuda qui agafa el torn de preguntes.

-així qui mana al món?

-ningú i molta gent- ras i curt. A veure si els deixo fora de joc.

-i qui fa les lleis? diu ell recuperant la paraula.

-tothom i ningú. Ho sé, ho sé, em passo de frenada, però me'ls conec a aquest parell i això em sortirà per la culata.

-i si tots fem les lleis, i tots manem, perquè triem i decidim tan malament?

Ai que això se'm complica.

-home, quan dic tots, vull dir que decidim qui volem que ho faci.

-tots, tots, decidim qui?

-si, més o menys.

-i podem fer-los fora quan sabem que ho fan molt malament?

-això és més complicat.

Marxen. Tres passes del ball de la victòria. Aguanto la respiració un, dos, tres segons. No tornen. Tanco els ulls i respiro a fons. Els obro. Com dos estaquirots mirant-me.

-volem fer fora en Murphy del govern d'aquesta casa.

-qui? -m'agafen desprevinguda.

-en Murphy mama, el de la torrada de caps per avall, el que ha trencat el somier del llit mentre saltàvem -s'afanya prou en dir-ho, no tinc temps de maniobra- el que diu que si les coses poden sortir malament hi sortiran.

Ai que ara no sé si puc riure.

-el desterrem. I si tot surt com tenim pensat podrem ensenyar al món que sense ell la vida és millor, per quan ho puguin votar. Tu tranquil·la mama, els grans no vàreu pensar gens quan li vareu donar a ell la tasca de redactar lleis, però sabem que no el vas votar perquè sempre dius allò de “maleït Murphy si jo et tingués al davant" i això també ho dius sovint quan escoltes a altres manaires del govern a la ràdio.

Marxen i jo no sé del cert si tinc ball de la victòria. Se m'ha cremat el dinar i el fum omple la cuina. Obro la finestra i just en agafar aire net sento unes veuetes que criden des del jardí -i no tornis, ens declarem independents de les teves males pensades i nosaltres no ens farem enrere. Som nens - puntualitzen- diria amics meus, que ens hem perdut alguna cosa.

Del somier del llit, en parlarem més tard, quan tingui el dinar acabat, no sigui que Murphy es vulgui venjar i se'm cremi. Altra vegada.

ANTERIOR

Les Galetes