Històries Menudes

Històries Menudes
Mireia Marés Vergés

Tractat de Pau

Tractat de Pau Zoom

Tractat de Pau / Il·lustració: Toti Toronell

Tractat de Pau

Sempre queda un racó de pluja.

Un no pot divorciar-se del fills, això no ho penses quan decideixes tenir-ne. Quan són nadons t'assalten dubtes, hores de son, pors i somnis. A poc a poc aprens a dormir d'una altra manera, amb un tercer ull, una tercera orella que pot arribar a sentir el moviment més imperceptible i van creixent. Si en tens més d'un, comencen les baralles, les mirades de reüll i les associacions il·lícites quan els renyes, dimoniets amb ànima angelical que es fan la traveta tant com poden i no et posen massa fàcil la feina de ser pares.

Sense manual. A lliure interpretació, donant pals a cegues i buscant en el conscient antigues maneres de fer-ho, massa gravades en l'inconscient. Llibres, cursets i opinòlegs de carrer et posen a l’avantguarda de les teves funcions però res, aviso, res està bé o malament ( a no ser que els matis a pals) tot s'accepta si surt del cor amb la millor de les intencions. MENTIDAAAAAAAAA. El meu cor, hi ha dies que em demana el divorci amb la maternitat, que em demana llibertat de sentiment, que em reclama una parcel.la de temps que era meva i ara és d'ells. Em demana festejar la parella, llegir fins a la sacietat, dormir amb els sentits apagats i tancar la porta de casa sabent que no hi tinc la vida a dintre. I llavors, quan ja signaria el document, entre retrets pels desordre que es perden per entre la roba bruta i les boles de borró- que sembla que ja formen part del padró de la família- sento una estranya buidor en imaginar-me sola, en una casa sense el color que posen ells en cada racó, sense explosions de vida en cada baralla o espectacle d'aquests que improvisen, sense llits desfets plens de ninots de drap o aquells llistats de bons propòsits que diuen que tots dedicaran una estona a ajudar-se. I em sento mala mare, mala persona, mala companya i fins tot mala amiga del pobre gos, que ha aparegut de retruc en aquesta història, i m'agrada. M'agrada sentir que no sóc perfecte, que no sóc robot, que no sóc més que algú que desitja ser millor cada dia. Millor mare, millor parella, millor amiga, millor guillada. I estripo la idea de divorci i redacto un tractat de Pau per a què cada u aprengui una mica més dels altres. Empatia i servei, i aconseguir que siguin millors persones del que mai seré jo.

No sé si aquella pregunta que ens fem tan filosòfica que diu quin món deixem als nostres fills va ben encaminada, jo prefereixo preguntar-me quins fills deixem en aquest món i treballar a fons perquè ells siguin la diferència.

Malgrat la pluja.

SEGÜENT

La Crema