Criatures 09/11/2018

El Clau

2 min
El Clau

El clau

Seure a taula amb quatre nens i tenir una conversa a l'alçada de les quatre edats, es fa complexa.

Últimament a casa ressonen les cançons del musical que fa el patriarca de la família i entre elles, la més famosa, el clau. Els més petits la canten tot el dia, però la lletra els desperta dubtes raonables.

-mama, no entenc la cançó del papa- em diu tot pensatiu- perquè necessiten que els nens dormin si llavors volen clavar un clau? L'adolescència es ruboritza i em mira desafiant, el preadolescent s'enriola de mala manera i des de l'equip innocència surt una altra pregunta.

-si, perquè els pares claven claus a la nit i volen xisclar sense parar?

El sopar se'm comença a fer bola a la gola i em costa d'empassar. Tots quatre em miren i sé que d'aquesta no en sortiré.

-els pares fan coses rares de vegades-dic jo- és teatre.

-i perquè la gent riu tant?- insisteixen.

-perquè precisament l'absurd fa gràcia- dic jo, gairebé victoriosa; però el preadolescent em vol veure apurada i posa llenya al foc.

-mamaaaaaaa, no tenen ni martells ni claus- i esclata a riure.

Me'l miro amenaçant i em proposo guanyar la partida.

-vols que tinguem "la xerrada" ara i aquí?

Ara el sopar se li entravessa a ell i es llença a ajudar-me a acabar amb la conversa.

-és teatre, nens, com a les pelis, fan coses així- i em cluca l'ullet.

L'adolescència ja ha abandonat la taula i entre passadissos es tapa les orelles, els menuts han desaparegut del mapa i sento com segueixen entonant la melodia. Quedem el preadolescent i jo.

Me'l miro i li somric -escolta noiet; i tu fins a on saps de bricolatge?

FUIG.

TINC EL PODER. HE RECUPERAT EL CONTROL.

Faig postres sola! Demà més i millor (o no).

stats