Gargots

Joan Cornudella

Quan llegir ens fa més lliures

Cinc consells per a promoure els hàbits de lectura

Aprofitant que avui, 8 de setembre, comença la 36a edició de la Setmana del llibre en català  i que el proper dimecres milers d'infants i joves començaran l'any escolar, us proposo cinc idees per a promoure els hàbits de lectura a casa o a l'escola.

Els hàbits de lectura són una de les principals preocupacions de les famílies i dels docents avui dia. Com a societat donem una importància cabdal a la cultura, al pensament crític i a la informació seguint la màxima que una societat informada, llegida, és una societat més lliure.

Per això mateix, molts ens preguntem constantment com fer-ho perquè als nostres fills o alumnes els agradi llegir, llegeixin a diari o llegeixin més. Aquest divertit article de Catorze.cat basat en la prescripció juganera de Gianni Rodari al seu llibre Escola de Fantasia, va fer decidir-me a intentar fer la meva -modesta- contribució al tema.

M’he proposat fer un recull de cinc consells simples que, penso, són universals per promoure els hàbits de lectura tant a casa nostra com a les aules. En podeu agafar un, tots o cap; o potser ja porteu a terme moltes d’aquestes pràctiques. Sigui com sigui, segur que us seran útils.

Hi ha crims pitjors que cremar llibres. Un d'ells és no llegir-los.

Ray Bradbury -

[1] Tenir llibres a casa (o a l'aula)

Zoom

Tant simple com això.

Sense cap ànim de desmerèixer el fantàstic sistema de biblioteques públiques i escolars, és essencial tenir llibres a casa. I no només cal tenir-los, sinó que cal que siguin a l’abast dels infants. Cal col·locar tot tiups de llibres i textos a l’alçada dels infants: contes, novel·la, assaig, revistes o també el diari.

Un dels meus primers records com a lector és quedar-me embadalit mirant la biblioteca de casa, resseguint els llibres, obrint-los, olorant-los i volent ser capaç de comprendre totes aquelles paraules apretades. Un dia, vaig agafar el llibre més gruixut que vaig trobar, Moby Dick, i vaig anunciar als pares que aquell estiu pensava llegir-lo.

Aleshores tenia només 9 anys i durant dues setmanes, tossut, vaig atacar-lo una vegada i una altra fins a acabar els dos o tres primers capítols. No el tornaria agafar -i gaudir- fins al cap de dos o tres anys. Els infants tenen ganes - fins i tot afirmaria que l’impuls- d’explorar el seu entorn més proper; en especial tot allò “reservat” per als adults: aprofitem-ho.

[2] Saber-nos models

Els infants [ens] observen constantment i beuen de tot el que fem. El mecanisme d’imitació és una de les principals eines que tenen els nostres fills i filles -o els nostres alumnes- per adaptar-se a la societat en què viuen. No és casualitat que a l’hora del pati els infants vulguin jugar a cuinetes, a pares i mares, a l’escola o a nadons.

Zoom

Cal aprofitar, doncs, aquest mecanisme i fer que els infants ens vegin llegir, ens sentin apreciar la lectura i formin part de les nostres rutines de lectura. Llegiu el diari cada matí? Passeu una estona amb els vostres fills i filles llegint-lo mentre esmorzeu. Us agrada quedar-vos a casa el diumenge a la tarda? Passeu una estona familiar de lectura plàcida.

Ser un bon model no només vol dir que ens vegin llegir, sinó també que ens sentin parlar de la lectura, ens percebin gaudint-la i l’entenguin com un privilegi, un plaer. Podem utilitzar les converses informals — a la taula de sopar, mentre anem a l’escola — per comentar el llibre que estem llegint, un article al diari o l’última notícia que hem llegit a internet i que ens ha interessat. Mestres, comenteu-ho a les tutories grupals o individuals, feu de la literatura un tema de conversa a la classe, llegiu-los un passatge del llibre que esteu llegint, expliqueu-los la notícia que més us ha cridat l’atenció aquesta setmana o compartiu un dels vostres poemes preferits.

Recordeu: som els seus models, referents, herois; els infants ens observen i ens admiren, aspiren a ser com nosaltres.

[3] Llegir en veu alta

La lectura en veu alta és un d’aquells tresors que recordem de per vida. Qui no té un record de la mare o el pare llegint-los un conte o recitant poemes el dia de nadal? Per mi, és la mare llegint Jim Botó i Lluc el maquinista abans d’anar a dormir i Tirant lo Blanc -segur que censurant alguns capítols- als migdies de platja.

Aquesta és una experiència que es remunta a l’inici dels nostres temps com a Homo Sapiens, a històries explicades a la vora del foc, a la transmissió de coneixement, de mite i de creença de generació en generació, a una tradició oral desenvolupada juntament amb la mateixa llengua.

La majoria de nosaltres llegeix als seus fills i filles o als seus alumnes en veu alta fins que tenen entre 6 i 9 anys. Un cop ja comencen a llegir per ells mateixos, deixem de fer-ho. Tot i que aquesta pràctica segueix una certa lògica, llegir en veu alta té beneficis durant totes les etapes evolutives; fins i tot en adolescents!

El que és important és triar llibres, poemes, textos, que siguin d’un nivell superior al nivell de comfort lector o de comprensió lectora dels nostres infants o adolescents.

Mai ajudeu un infant amb una tasca en la que sent que pot tenir èxit sol

Maria Montessori -

No es tracta -només- de llegir per a ells fins que ho puguin fer sols sinó que tenim la oportunitat d’obrir-los portes a nous temes, gèneres literaris, textos, articles científics o periodístics, etc. Aquesta pràctica resulta en una ampliació de les esferes d’interès però també de l’habilitat lectora. No és casualitat que, com a norma general, no sapiguem recitar poemes més que amb l’entonació que ens van ensenyar a tercer de primaria.

[4] Exposar-los a varietat literària

Les històries de viatges ensenyen geografia; les històries d’insectes guien l’infant cap a les ciències naturals; i així successivament. El mestre, en definitiva, pot utilitzar la lectura per introduir els seus alumnes a una gran varietat de temes; i en el moment en què han estat iniciats, són capaços d’anar fins a qualsevol límit guiats únicament per la passió per la lectura.

Maria Montessori -

Als nens i nenes no només els agraden els contes de fades, la fantasia o els contes clàssics. Ep! Us ho diu un fanàtic de Tolkien, J.K Rowling i una llarga corrua d’autors del mateix estil.

Tot i que la fantasia al ser una porta a mons impossibles, infinits i plens de possibilitats, apel·la a la intuició exploradora i a la imaginació dels nens i nenes — i dels adults, perquè no dir-ho — no ens [ni els] hem de limitar a aquest gènere literari.

Aquí és on em redimeixo amb la nostra fantàstica xarxa de biblioteques públiques. Una visita a la biblioteca — també a una bona llibreria — es converteix, sovint, en la porta d’entrada de l’infant al vast regne de la literatura. Portades dels llibres que els criden a fullejar-los, títols suggerents i seccions inexplorades es transformen en finestres i portes a mons diferents i, sobretot, desperten el desig d’explorar-los.

Zoom

Acompanyem-los, doncs, en el seu particular viatge pels oceans dels gèneres literaris, des de l’assaig i la poesia passant pel teatre, la novel·la negra, fantàstica, històrica, el còmic o la novel·la gràfica i tant d’altres. M’agradaria fer una menció especial a les biografies i a les novel·les de viatges que sovint són un dels gèneres menys explorats durant l’etapa de primaria. Tots dos tenen un enorme potencial; recordem la tendència dels infants en aquesta etapa a buscar “herois” o referents i d’explorar, de conèixer altres indrets del món, cultures o persones.

[5] Discutir

Un llibre veritablement bo m’ensenya més que no a llegir-lo. Aviat el deixo i començo a viure d’acord amb les seves indicacions. El que vaig començar llegint, ho hauré d’acabar actuant.

Henry David Thoreau -

Les tertúlies literàries, o grups de discussió són una eina fantàstica que a casa sovint prenen un caire més informal però que a l’escola pot convertir-se en una experiència d’aprenentatge significatiu. Els mestres tenim la capacitat d’organitzar grups de discussió gestionats pels mateixos infants a on es reflexioni críticament sobre la lectura, es comparteixin impressions o opinions sobre el text.

El debat en grup sobre un artícle, novel·la, història, etc. exposa als infants a diverses visions o interpretacions d’un mateix text, potenciant així el pensament crític. De la mateixa manera, comencen a elaborar una veu, una opinió, una mirada i uns interessos propis.

*Bonus - Apunts sobre l'obligatorietat

La lectura, com apuntàvem anteriorment, és un privilegi, un gaudi, i és important transmetre-la com a tal. En aquest marc, no hi hauria d’haver espai per la obligatorietat i aquest ha de ser el nostre objectiu com a pares o docents.

Objectiu clar en ment, ens endinsem en un oceà de grisos i situacions excepcionals on tota la resta d’estratègies exposades en aquest artícle o bé no s’han aplicat o han fallat per un motiu o un altre.

L’obligatorietat pot certament ser una eina útil en la construcció de rutines de lectura i per tant l’hem de considerar. En la meva experiència, l’obligatorietat pot ser efectiva quan es refereix al temps de lectura — després del pati (o de l’hora de sopar) tota la classe (o família) llegim durant mitja hora — i mai al tema, al text.

Trobo que la televisió és molt educativa. Cada cop que algú l’encén, marxo a l’altra habitació i llegeixo un llibre.

Groucho Marx -