Fem dissabate emocional

Milos Salgueda

TERÀPIA DE SEPARACIÓ

Un espai per deconstruir la parella de manera que els components en surtin íntegres, amb aprenentatges que els facin més autònoms emocionalment i preparats per construir relacions saludables.

La decisió de separar-se pot ser presa des de la impulsivitat, des de la reactivitat, des de la reflexió, des del malestar, des de la impotència... Pot ser viscut com un tall sobtat, o com un procés llarg d'insatisfacció i/o conflicte... Pot ser unilateral o consensuat. Hi ha tantes possibilitats que es fa impossible preveure tota la gama d'emocions que aquesta decisió pot desencadenar en cada un dels components de la parella. Però, com a terapeutes de parella i família, podem descriure quina és la situació òptima que permet que aquest procés, que pot ser molt dolorós, tingui un final saludable.

La Teràpia de Separació ofereix un espai per transitar d'una forma més saludable les intenses emocions que acompanyen els processos de separació. La deconstrucció de la parella requereix temps, comprensió i un procés que, si es fa adequadament, permet que de la separació en sortim enriquits i aprenem aspectes personals i de la interacció que ens faran més madurs per poder construir noves relacions. Si tenim fills en comú, que la separació estigui ben treballada facilita que poguem continuar educant i cuidant-los sense interferències que comliquin la coparentalitat.

Apectes que es treballen en la Teràpia de Separació:

  • Facilitar la comprensió mútua de la crisi  que ha desencadenat la separació per part dels dos membres de la parella evitant caure en la idea de "culpables".
  • Identificar en quins àmbits de la relació de parella hi ha hagut més desgast: l'eròtic, l'amistós o el que té a veure amb cuidar-se l'un a l'altre/a i entendre quin ha estat el procés que ha portat al punt actual.
  • Entendre quines dinàmiques interactives s'han anat donant i diferenciar les adaptatives de les que tenen a veure amb dificutats personals. Entendre-les  ens dóna informació molt important sobre aspectes personals de cadascú que cal treballar, per no repetir-les en futures relacions.
  • Elaborar el dol que suposa la separació des de la comprensió de la vivència dels dos components de la parella.
  • Aprendre a regular les emocions de ràbia treballant-les a nivell profund per tal que no es converteixin en actituds de venjança.

Quan a més de parella som pares cal també aprofundir en :

  • Promoure un compromís cap a la realitat que ens separem com a parella però no com a família, i que volem treballar per fer-ho possible Acceptar que cadascú té una forma de funcionament diferent de l'altre i mostrar respecte mutu. NO JUTJAR L’ALTRE/A .
  • Esforçar-se per mantenir una comunicació positiva i no-violenta.
  • Procurar no presuposar coses respecte a l'estil de l'altre pare/mare que no siguin constatades. Mostrar tolerància als errors o pautes que sembla que entorpeixen el procés de comunicació com a pares amb la mirada de que anem aprenent.
  • Gestionar el desacord des de la calma, comptant que hi serà i que es tracta de poder-lo reconduir cap a una solució satisfactòria en part per les dues bandes.
  • Expressar el malestar o queixa respecte l'altre/a amb missatges JO. "Jo em sento .... quan tu... perquè... i m'agradaria que...." Acceptant que l'altre podrà o no donar-me el que necessito i que és tan lícit fer-ho com no fer-ho.

Poder aconseguir aquests objectius no és fàcil, però l'experiència ens diu que amb un treball conscient de cadascú l'esforç que suposa ens recompensarà molt a tots nivells.

En definitiva, es tracta d'oferir un acompanyament que, respectant el temps que cadascú necessita, permeti que l'evolució esdevingui positiva per a tothom.

Milos Salgueda

Psicòloga i Psicoterapeuta

www.milossalgueda.com