Emocional Ment

Arantxa Ribot, Katia Velar i Albert Vinyals

Història d'una grapa

Vet aquí una vegada, hi havia un alumne d’ESO que havia de realitzar una tasca per a l’assignatura de castellà. Aquesta consistia a preparar un tema i entregar-lo a la mestra el dia que tocava.

Arribat el moment, tots els nois i noies de la classe van formar una filera davant de la taula de la professora per fer entrega dels deures. L’alumne en qüestió, abans de disposar-se a dipositar la seva tasca sobre la pila de treballs que prèviament havien deixat els seus altres companys, va anar a agafar la grapadora de la professora per poder grapar els seus documents.

Us podeu imaginar la història fins aquí, no? Un alumne que ha de presentar un treball i abans de deixar-lo sobre la taula, necessita grapar-lo.Doncs atents, que el final és ben esfereïdor.

Abans de poder agafar la grapadora, la mestra la va enretirar de la taula i li va fer saber que el seu treball no estava finalitzat perquè no estava grapat. Pel que no el podia entregar en aquell moment i això tenia les conseqüències corresponents donat que ho presentaria fora de termini.

Segura de les seves accions, li va fer agafar l’agenda a l’alumne i escriure el que havia passat.

 

Zoom

Ser mestre és una feina meravellosa. Tenim uns professionals excel·lents que dia rere dia fan una feina imprescindible. No obstant, com a totes les cases, hi trobem de tot. Algunes vegades topem amb individus que necessiten fer abús de poder a l’aula, que no tenen en compte a l’alumne i que necessiten urgentment treballar les seves competències personals i professionals.

I, quan sento aquests casos, puntuals, aïllats, però reals, em pregunto en quin moment ens hem oblidat de ser persones i sobretot en quin moment hem deixat de recordar que no hi ha professió més màgica que la docència. La que ens permet formar part del desenvolupament dels infants i joves, del futur.

 

 

Arantxa Ribot Horas

Pedagoga, investigadora i educadora emocional

www.esbe.cat