Criatures 03/08/2014

Un estiu diferent

1 min

Quan la majoria de gent està a punt de gaudir del primer dilluns de vacances, falten menys hores de les que voldria perquè soni el despertador. És un estiu diferent, el primer que treballo des que no sóc universitària. És estrany no llevar-me amb ells. Tot i que quan anem a dormir els recordo que al matí no hi seré, a la tornada em reben com si dubtessin que tornés. Després de dues setmanes la nena i jo repetim el que ja és un ritual: - M'has sentit? - Sí - I què t'he semblat? - Encara no ho fas bé mama... - No? - No. Hauries de posar la veu més així, veus? - D'acord. Demà em fixaré més, a veure si ho aconsegueixo. - I què me'n dius del que he dit? - Tampoc, no m'ha agradat. - Vaja Les hores passen. Les tardes que inclouen migdiades són més plàcides. La resta sempre sento un Mama, vinga, llegeix! T'estàs dormint?. El cas és que no sé com s'ho fa però cada dia troba un moment abans de sopar per confessar-me la veritat: - Saps què mama? - Què? - Què sí que m'agrada el que has dit a la ràdio. Només per això ja val la pena.

stats