És el dia d'anar a l'aeroport. Deixo d'estar de Rodríguez amb els nens. La propera vegada que anem a El Prat serà per marxar de vacances. Fa 24 hores que he descobert que la nena té polls. Jo també em grato i em temo que no és suggestió. Sense pinta pentina polls, he fet l'operació com he pogut i hem acabat amb el cap ruixat amb vinagre de poma i el gorro de la piscina. La meva filla que és una santa i jo que em temo el pitjor, hem dormit com si res amb els casquets roses. Ell s'ha lliurat de les bèsties. Al matí hem estat els primers en arribar a la farmàcia. A hores d'ara, la pinta pentina polls és el tresor més preuat que tinc. El truc de posar suavitzant al cap perquè polls i llémenes rellisquin ha funcionat. És evident que això que tinc no són mosquits despistats. Em pica tot. He posat rentadores sense parar. Tot està immaculat. Sembla que els nostres caps també però em curo en salut buidant l'ampolla de vinagre per si algun s'ha resistit. Fem pudor. Hem d'obrir les finestres del cotxe, amb prou feines podem respirar. Entrem a l'aeroport com si res. Aparentment som com la resta, no ens gratem però desprenem un tuf insuportable. Que no els passi res als que facin de companys d'espera d'Arribades.
1 min
