Hem estat el cap de setmana a casa dels tiets per celebrar el primer aniversari de la cosina. Quan has de fer 300km per veure't, no els fas gaire sovint. I tot i que el facetime i els telèfons fan miracles, no és el mateix que veure's en directe. No hem fet res de l'altre món però ens ho hem passat molt bé: parc, vermut, passejar, dinar, riure, parlar, estar... i estrenar el sofàllit. Que el nen mengi poc és estrany però vàrem pensar que era l'emoció, o el viatge, o senzillament, que no li venia de gust. Que volgués prendre el biberó no ens va fer desconfiar. Ni tan sols quan estàvem els 4 apinyocats al sofàllit i el nen va començar amb Pupa panxa, no se'm va acudir que era alguna cosa més que haver begut ràpid la llet. Amb el 2n Mama, pupa panxa... - Vols que et faci una mica de massatge? - Sí... Buarggggg!!! Vaig ser ràpida incorporant-lo i encarant-lo fora del llit, però trobar l'interruptor quan amb prou feines saps on estan les quatre parets, no és fàcil. La nena es desperta mentre ell fa un estucat de paret impressionant. Nosaltres repartim tasques entre rentar al nen, canviar roba, treure trossos incrustats a pijames i llençols, i netejar terra i paret. Quan sembla que estem llestos per tornar a dormir i els bona nit's correponents, tanquem el llum i la nena trenca el silenci: - Aquí no es pot dormir, fa pudor a manxego!!! Rèiem per no plorar. I estàvem tan cansats que vàrem tornar a dormir fins que el Pupa panxa i Dormir no, parlar ens va fer esperar asseguts al lavabo per rematar la jugada. Resultat final: No tinc pupa. 'Tic bé.
2 min
