Hi ha reunió de veïns i jo em quedo amb els nens. Podria haver estat més fàcil però la cosa s'ha girat. La nena comença a plorar dient que ella no està castigada, que li doni el piano. Li reexplico que comportar-se malament té conseqüències, que vol dir que passen coses i et castiguen. El càstig és guardar el teclat fins divendres. El nen mira tranquil "El libro de la selva". Anuncio que anem a dormir: - Ara parem la pel•lícula, rentem les dents, pipí... - Nooooooooo, vull La selva!!! - Vull el piano!!! Està clar que ell ha oblidat que la premisa era "mirem una estona curta el Mowgli i al llit". Sembla que ella també està poc conforme. Estic tan tranquil•la que ni em cal suspirar. Repeteixo la consigna com si res. Estic de tan bon rotllo que em faig ràbia a mi mateixa. Passen de mi, cadascun d'ells segueix amb la seva performance. - Me'n vaig a dormir, veniu? Apago el llum. Tarden però em segueixen. - Us explico un conte? - Nooooooooo!!!! - Ell segueix plorant. - Sííííííííí!!!! - Ella també. Al final s'han calmat. Quin greu acabar així el dia. Creuarem els dits perquè fer de dolenta serveixi per a alguna cosa.
1 min
