“Fer-ho diferent és el pas que necessitem.
Només depèn de voler-ho fer diferent”.
(Chimamanda Ngozi Adichie)
Després de gairebé dos anys de les festes de Sant Fermí, el 2016, s’ha condemnat els cinc acusats de la ‘Manada’ a penes de 9 anys de presó per abús sexual. Van acorralar a una noia, sotmetent-la sense possibilitat de resistència. Van obrir-li la boca amb els dits, per la força. La van penetrar per via anal, vaginal i bucal a la vegada.
La reacció vers la polèmica sentència ha despertat la indignació d’una gran part de la societat que ha sortit al carrer rebutjant els actes masclistes i criminals. Per Twitter, circulen milers de testimonis sobre agressions sexuals a través del hashtag #Cuéntalo i, en general, la notícia ha desencadenat una vivificació del tema per les xarxes i diversos mitjans. Per tant, tenim davant nostre l’oportunitat d’eradicar el masclisme i la cosificació de la dona.
Deia Paulo Freire que l'educació no canvia el món, canvia les persones que el canviaran. Potser la comunitat educativa no pot reformar el codi penal, però té el gran poder d’eliminar la discriminació per raó de sexe fomentant la igualtat d’oportunitats. Preocupar-nos per la innovació educativa, per l’avaluació i els continguts que han de digerir els nostres alumnes, està molt bé. Però preocupem-nos i actuem quan gran part de l’espai del pati l’ocupin els nens jugant a futbol; quan s’aixequin faldilles i es riguin aquestes ‘gracietes’; quan en un festival escolar soni reggaeton; quan el rosa i el blau marquin diferències o quan riguin d’una nena que vol jugar a futbol i portar només pantalons. Generem debats, reflexionem, capgirem els contes tradicionals. Potser així, evitem que les dones amb cossos espectaculars continuïn sortint als anuncis venent els millors bikinis per aquest estiu o protagonitzant la venda d’un desodorant masculí; que continuïn guarnint esdeveniments esportius; ballant en un estadi quan els homes estan en el descans o que cobrin menys que ells per la mateixa feina.
En el següent vídeo, creat per Little Revolutions (el qual és del tot recomanable i gairebé obligatori) una Caputxeta que diu no és no, explica el perquè aquest sistema patriarcal continua ben viu: fa més de 350 anys que expliquem el mateix conte i el llop cada dia se’m menja.
Ara és el moment. En un país on té més pes delictiu una cançó o una urna que una violació, urgeix despertar consciències.
