Criatures 09/11/2019

Quan l'actualitat no entra a la classe

3 min

“La política és per la gent major d’edat que ja pot votar”, ens va dir un professor després dels fets de l’ 1 d’Octubre. I, ho diguin o no directament, la política i l’actualitat en general són temes que s’acostumen a evitar a l’aula. Suposo que ho fan per no crear conflictes, però per mi no té cap mena de sentit.

Tot sovint estudiem temes que tenen molta relació amb la situació social i política d’avui en dia. A socials la separació de poders, a tecnologia les fonts d’energia, a cultura i valors els dilemes ètics… I realment no ho aprofitem per aplicar-ho al nostre dia a dia. Al no crear vincles entre el temari i la realitat, no ens fem nostre el que estudiem i no veiem que ens afecti massa.

A la classe, es poden crear molts debats realment profunds. Potser no cal dedicar-hi moltes hores, però sí convidar-nos a reflexionar i a tenir un esperit crític amb tot el que succeeix al nostre voltant. Si això no es fa des d’un principi, després ho veiem com temes distants on ens fa por posar-nos-hi. Tot això pot portar que quan puguem votar, si no tenim massa interès en la política, o no exercirem el nostre dret per pura ignorància o simplement per indiferència, o votarem el que s’ha votat sempre a casa nostra. I passa el mateix amb tots els altres àmbits de la vida sobre els quals no hem format una opinió pròpia.

Fora de l’institut és realment complicat no sentir a parlar de les eleccions, el canvi climàtic o de la sentència. En canvi, a la classe ningú mai en diu res: mai hem parlat de “la manada” per exemple, de la crisi climàtica, ni de presos polítics, ni res de tot això. I, si ja parlem poc del que passa al nostre territori, del que passa a fora encara menys. Dels actuals conflictes dels kurds, de Xile o d’Equador ningú ens en n’ha parlat mai.

Si el problema està en la por dels professors en haver-se de posicionar, això no és estrictament necessari, només es tracta de conduir el debat i ajudar-nos a pensar-hi. Es pot reflexionar sobre, per exemple, si les presons serveixen per alguna cosa, si infravalorem la llibertat fins que la perdem… i de tantes altres coses sense haver de donar explicacions de què penses tu davant dels teus alumnes.

El que acaba passant és que al final només acaben tenint opinió aquells que tenen un mínim interès, que veuen les notícies de tant en tant o que se’n parla a la seva família, i tot això passa fora de la classe.

Citant directament l’article 52 de la LEC (Llei d’Educació de Catalunya), s’ha de “capacitar els alumnes per a comprendre llur entorn i per a relacionar-s’hi d’una manera activa, crítica, cooperativa i responsable”. També en el currículum de les competències transversals, en l’àmbit personal i social explica en diverses ocasions que s’ha de “formar un criteri propi sobre problemes socials rellevants per desenvolupar un pensament crític”. Així doncs, anant a l’institut ens haurien de proporcionar suficients eines com per comprendre el món i la nostra realitat, cosa que no és el que sol passar. Potser llavors, quan els temes d’actualitat siguin presents a classe, podrem obtenir el pensament crític que és realment necessari.

La nostra realitat està clarament influïda pels successos que passen al món, i si no en parlem no la podrem entendre mai.

stats