El poder de ser diferent

Utilitzo la paraula Poder per comptes de Superpoder, encara que la persona de la qui vull parlar: la Greta Thunberg, sí que ho fa (ja em perdonareu però no sóc massa d’aquest tipus d’expressions).

Segurament ja la coneixeu per la seva vessant com a líder activista pel canvi climàtic, que les darreres setmanes l’ha dut a creuar l’Atlàntic amb veler per arribar a participar a la cimera que s’està celebrant a Nova York.

Jo fa temps que la segueixo, no només per aquest motiu, sinó perquè ella mateixa fa temps va explicar que te Asperger (de fet, no se n’ha amagat mai) i em crida molt l’atenció fins on ha arribat. A més, m’ajuda a entendre.

Fa dos anys van diagnosticar al meu fill d’Asperger (tenia 9 anys) i en aquell moment, una mica confosa i cercant què podíem fer per a ell com a pares, vaig quedar per sopar amb una amiga que justament, està especialitzada en donar suport a infants i joves amb aquest Síndrome. De tota la conversa, el que més em va impactar va ser quan em va corregir: “no, el teu fill no te cap limitació, ni cap dificultat...simplement és que la seva ment funciona d’una manera diferent i la teva feina a partir d’ara, consisteix en veure com funciona per entendre’l”.

Realment, aquestes paraules van suposar un abans i un després, em van ajudar a treure’m l’angoixa del damunt (o almenys bona part) i això és el que intento fer: observar i mirar d’entendre.

I sabeu què? Crec que la seva manera funcionar no està tant malament, i em pregunto si no hauríem d’aprendre una mica d’aquest tipus de funcionament (diferent dels neurotípics) , potser així les coses serien més senzilles. La Greta n’és un exemple.

La seva sinceritat, el fet que diguin les coses de manera directa (una de les característiques de les persones amb Asperger) significa que no utilitzen floritures, no fan voltes per arribar enlloc, diuen les coses tal com les pensen, sense més. Això els fa “transparents”: pots saber tot d’una què és el que volen, només cal preguntar. No hi ha enganys, ni mentides, ni conills amagats, ni segones intencions...i des del meu punt de vista, això és una qualitat. Per exemple, jo tinc la certesa que el meu fill no menteix i això és un gran què, no he de maquinar per enxampar-lo dient alguna mentida perquè, simplement, se que no en diu.

Mireu la Greta: es permet de dir el que pensa dels polítics que no fan res pel canvi climàtic sense cap filtre, així, tal com raja, quan els te davant reunits en alguna cimera, a la cara...i des del meu punt de vista, ja està bé (això, es clar, és la meva opinió). El món és ple de gent que dona voltes i no s’arremanga davant de situacions molt greus, i Sí, algú els ha de dir que mentre ells/es escalfen la cadira, hi ha coses que cal resoldre (als/les polítics que treballen, no cal dir-los res).

Una de les altres característiques de les persones amb Asperger és que entenen les coses de manera literal i que el món funciona a partir de Fets concrets, no d’idees imaginàries.

Us posaré un exemple: les vacances passades vàrem fer un viatge tota la família fins a Lapònia i una de les activitats va ser visitar la “casa del Pare Noel”. El meu fill no podia entendre de cap manera com es poden unir un fet “imaginari” (Pare Noel) amb un fet “real” (casa). Vaig intentar explicar-li tan be com vaig poder alhora que li demanava que guardés el “secret”, perquè ens acompanyava la seva germana de 4 anys (que es delia per arribar, tot s’ha de dir). No us penseu que amb una conversa en va haver prou perquè ell ho entengués, en van ser moltes...fins que finalment em va dir “mama, m’estàs demanant que menteixi?” ...No, no li demanava que mentís, només que no expressés en veu alta i en presència de la seva germana el que pensava (o sabia) i us he de dir que finalment, ho va entendre i es va transformar en un joc de parlar amb mi amb gestos o a cau d’orella.

Aquest mateix tipus de pensament és el que l’impedeix comprendre els contes de fades, bruixes, jugar a fer veure “com si” i participar de certes festes populars en les que suposadament algú ens deixarà un regal. Tampoc no entén Déu, ni el Dimoni, ni on anem quan ens morim...Malgrat tot, és un nen feliç, perquè pot gaudir de moltes coses concretes que hi ha a la vida.

Portat això al discurs de la Greta és comprendre que: si tenim un problema (l’escalfament global) que a més està documentat, busquem una solució i deixem-nos estar de tonteries i de bones intencions (cal actuar ja!). És totalment lineal, no valen excuses. Fàcil.

Tot plegat pot sonar molt contundent, però és ras, curt i transparent. Segur que no en podríem aprendre una mica d’aquesta manera de fer? Per la meva part (i de nou, és la meva opinió) penso que així podríem estalviar molt de temps i energia, sincerament.

Naturalment, hi ha gent que s’agafa a l’Asperger com una manera d’assenyalar que hi ha alguna cosa que no funciona en aquesta persona. Això és el que li han fet alguns detractors a la Greta, al que ella ha respost (literal):

Jo no se si és un superpoder, el que sé és que és una manera de fer i d’entendre el món de la que també en podem aprendre la resta (els neurotípics), per comptes d'assenyalar que és un "defecte" o una patologia.