Diferents

DIFERENTS és un Blog dedicat a reflexionar sobre la diversitat, un espai per a totes les mares i pares que per algun motiu es senten diferents, un lloc on tractar temes dels que no parlem però que son aquí. L’objectiu: “treure ferro”, visibilitzar, reflexionar i facilitar estratègies que puguin ser útils. Tot això es pot fer amb tranquil·litat i fins i tot amb sentit de l’humor (no cal que ens posem massa seriosos per parlar de segons què). El més important: parlar-ne!

De l'Escola Inclusiva a l'Escola
0

De l'Escola Inclusiva a l'Escola

En els darrers mesos, he tingut l’oportunitat de compartir a diferents nivells la realitat de l’Escola Inclusiva al nostre país, i ha arribat el moment de reflexionar... D’una banda, el rebombori que ha produït un Informe de Nacions Unides sobre l’estat de l’educació inclusiva a Espanya, (anterior a la publicació a Catalunya del Decret d’escola inclusiva) que algun col·lectiu ha aprofitat per a generar por entre mares i pares sobretot, mal interpretant que aquest informe diu que cal tancar les escoles d’educació especial. Això ha polaritzat el debat entre el tipus d’escola que més convé...
Les escoles d'educació especial no haurien d'existir, però...
0

Les escoles d'educació especial no haurien d'existir, però...

Aquesta és una frase que diu la mare del Marc al documental “Peixos d’aigua Dolça (en aigua salada)” que van emetre per TV3 fa uns dies. Per si encara no l’heu vist, us el recomano: és un documental que mostra l’autisme des d’una vessant molt humana, a través de persones que tenen aquest diagnòstic, les seves famílies i experts. Però a mi, aquesta frase m’ha quedat al cap. Fa més de 30 anys que treballo a l’entorn de l’educació especial i tinc un fill que acaben de diagnosticar de TEA ( Trastorn de l’Espectre Autista) que va a una escola “ordinària” (o no especial). I voleu que us digui?...
nena
0

NI KESKA NAIZ

  Fa unes setmanes es va publicar una carta que van enviar els pares d’una nena de 5 anys al col·lectiu de mares i pares de l’Ikastola Andra Mari, d’Amorebieta.  En aquesta carta, els comunicaven que la seva filla (que fins aquest moment tenia nom de nen), havia decidit de posar-se un nom de nena. I sobretot, els animaven a respectar el camí escollit per la seva filla, recordant els valors que esperen compartits per totes les famílies: respecte, solidaritat, generositat, compromís, honradesa, honestedat, esforç o la llibertat. M’ha commogut! No tant pel fet que ha generat la carta (que...
tribu
0

Cal tota una Tribu per educar un infant

Crec que aquesta dita és del tot certa, i avui, te especial rellevància. Perquè les famílies no podem pujar els nostres fills soles, necessitem suport i en ocasions, ajut. Per començar, la conciliació entre la vida laboral i familiar és encara una utopia i és molt difícil dedicar als nens i a la família tot el temps que ens agradaria perquè hem de pagar factures. En aquest cas, necessitem el suport d’avis i avies, de parents, amics i serveis d’acollida de l’escola per a fer compatible el nostre horari laboral amb el de l’infant. Per no parlar de vacances i dies de lliure disposició que no...
Emma-Gonzalez-durant-intervencio-Washington
0

El poder del silenci

Aquests dies he tingut l’oportunitat de veure un vídeo publicat pel diari ARA en el que una noia nord-americana, l’Emma Gonzalez, que va sobreviure al tiroteig de fa unes setmanes a l’Institut de Parkland a Florida en el que van morir 17 companys i amics seus, fa un breu discurs defensant el control d’armes a EEUU. L’impressionant no és el que diu (que també), sinó el silenci que fa després d’anomenar els seus amics i el que deixaran de fer perquè són morts. 4 minuts i 20 segons de silenci, amb el cap ben alt, aguantant la mirada, respirant agitadament i amb les llàgrimes lliscant-li per...
DIA INTERNACIONAL DE LES MALALTIES ESTRANYES
0

DIA INTERNACIONAL DE LES MALALTIES ESTRANYES

1 de cada 2.000 persones tenen una malaltia estranya. Vist així, sembla poc, però si només mirem Europa resulta que hi ha 30 milions de persones que les pateixen…ja no sembla tant poc…   Sobretot si a més, tenim en compte que probablement afecti a la persona que la pateix al llarg de tota la seva vida i segons com, al seu entorn més immediat, sobretot la seva família. Que haurà de fer mans i mànigues per a conèixer el diagnòstic i trobar els recursos necessaris per tal que el seu fill o filla tingui una vida amb la millor qualitat possible.   Així que, si em permeteu, poso damunt de la...
unisex
0

Dues mames, dos papes, una mama i un papa

He sabut que una escola pública de Barcelona: el Turó Blau de Sant Andreu, no te els lavabos diferenciats per a nens o nenes, hi ha un sol cartell per a tots/es que no diferencia per gènere. Ole, ole i ole...em sembla una idea genial!!!   Sembla un petit gest que podria no anar més enllà del cartellet penjat a la porta, però forma part d’una estratègia educativa més àmplia que pretén sensibilitzar els infants sobre la diversitat a les aules en el sentit més ampli: diversitat de religió, diversitat de creences i diversitat de models familiars, entre d’altres.   I a mi això em sembla molt...
Parcs infantils PER A TOTS I TOTES!!!
0

Parcs infantils PER A TOTS I TOTES!!!

Avui mateix, apareix publicat que, per fi el Bruno quan vagi al parc es trobarà amb un gronxador adaptat a les seves necessitats especials (té paràlisi cerebral).   Això és genial, tan per a ell, com per la resta de nens i nenes del barri que tinguin alguna dificultat com la seva i fins i tot pels més petits (que també els anirà bé gronxar-se lligats). Bravo, piquem de mans i ho celebrem.   Però des d’aquí voldria destacar: ha estat fàcil? No. I si no, que li preguntin a la seva mare, que porta més de dos anys recollint signatures perquè l’Ajuntament de Barcelona inclogui aquest tipus de...
peus
0

El que no podem oblidar

El Catorze.cat acaba publicat un reportatge que es diu “Aquest any nou desitjo…” , on  alumnes d'infantil i primària d'una escola de Barcelona expliquen què esperen del 2018. M’ha semblat deliciós. Aquests nens i nenes han dibuixat i escrit el que més desitgen per aquest nou any, i ho han fet amb el cor. El resultat és un bon resum del que no podem oblidar com a mares i pares: el que més desitgen és passar temps amb nosaltres, que estiguem contents, que no ens barallem i que estiguem junts. Ras i curt. I està molt bé que ens ho recordin tal dia com avui, en que estem pensant en la cara...
Tot passa...
0

Tot passa...

A aquestes alçades queda clar: el 2017 ja gairebé ha passat! I amb ell totes els mesos, setmanes dies i hores que en formaven part. Però és impossible de recordar les experiències, les converses, els paisatges i tantes coses viscudes durant aquest any. Només en quedarà el regust...dolç o amarg, depèn de com t’ho miris.   Perquè aquest any (el meu, el teu i el de tots) l’hem omplert cadascú de bons i mals moments: probablement hem visitat llocs on mai no havíem estat, i ens hem trobat en d’altres d’on només volíem marxat. Hem gaudit de bones converses i hem discutit aferrissadament amb...

Àngels Ponce

Àngels Ponce

Sóc l’Àngels Ponce, mare de tres fills de diferents edats. Fa 30 anys que em dedico a acompanyar a famílies amb fills amb discapacitat. De professió: terapeuta familiar, especialista en processos de dol i mort i instructora de Mindfulness en procés. Formadora i escriptora. Podeu veure el que faig a www.angelsponce.com

Segueix-me a les xarxes