Diferents

DIFERENTS és un Blog dedicat a reflexionar sobre la diversitat, un espai per a totes les mares i pares que per algun motiu es senten diferents, un lloc on tractar temes dels que no parlem però que son aquí. L’objectiu: “treure ferro”, visibilitzar, reflexionar i facilitar estratègies que puguin ser útils. Tot això es pot fer amb tranquil·litat i fins i tot amb sentit de l’humor (no cal que ens posem massa seriosos per parlar de segons què). El més important: parlar-ne!

Emma-Gonzalez-durant-intervencio-Washington
0

El poder del silenci

Aquests dies he tingut l’oportunitat de veure un vídeo publicat pel diari ARA en el que una noia nord-americana, l’Emma Gonzalez, que va sobreviure al tiroteig de fa unes setmanes a l’Institut de Parkland a Florida en el que van morir 17 companys i amics seus, fa un breu discurs defensant el control d’armes a EEUU. L’impressionant no és el que diu (que també), sinó el silenci que fa després d’anomenar els seus amics i el que deixaran de fer perquè són morts. 4 minuts i 20 segons de silenci, amb el cap ben alt, aguantant la mirada, respirant agitadament i amb les llàgrimes lliscant-li per...
DIA INTERNACIONAL DE LES MALALTIES ESTRANYES
0

DIA INTERNACIONAL DE LES MALALTIES ESTRANYES

1 de cada 2.000 persones tenen una malaltia estranya. Vist així, sembla poc, però si només mirem Europa resulta que hi ha 30 milions de persones que les pateixen…ja no sembla tant poc…   Sobretot si a més, tenim en compte que probablement afecti a la persona que la pateix al llarg de tota la seva vida i segons com, al seu entorn més immediat, sobretot la seva família. Que haurà de fer mans i mànigues per a conèixer el diagnòstic i trobar els recursos necessaris per tal que el seu fill o filla tingui una vida amb la millor qualitat possible.   Així que, si em permeteu, poso damunt de la...
unisex
0

Dues mames, dos papes, una mama i un papa

He sabut que una escola pública de Barcelona: el Turó Blau de Sant Andreu, no te els lavabos diferenciats per a nens o nenes, hi ha un sol cartell per a tots/es que no diferencia per gènere. Ole, ole i ole...em sembla una idea genial!!!   Sembla un petit gest que podria no anar més enllà del cartellet penjat a la porta, però forma part d’una estratègia educativa més àmplia que pretén sensibilitzar els infants sobre la diversitat a les aules en el sentit més ampli: diversitat de religió, diversitat de creences i diversitat de models familiars, entre d’altres.   I a mi això em sembla molt...
Parcs infantils PER A TOTS I TOTES!!!
0

Parcs infantils PER A TOTS I TOTES!!!

Avui mateix, apareix publicat que, per fi el Bruno quan vagi al parc es trobarà amb un gronxador adaptat a les seves necessitats especials (té paràlisi cerebral).   Això és genial, tan per a ell, com per la resta de nens i nenes del barri que tinguin alguna dificultat com la seva i fins i tot pels més petits (que també els anirà bé gronxar-se lligats). Bravo, piquem de mans i ho celebrem.   Però des d’aquí voldria destacar: ha estat fàcil? No. I si no, que li preguntin a la seva mare, que porta més de dos anys recollint signatures perquè l’Ajuntament de Barcelona inclogui aquest tipus de...
peus
0

El que no podem oblidar

El Catorze.cat acaba publicat un reportatge que es diu “Aquest any nou desitjo…” , on  alumnes d'infantil i primària d'una escola de Barcelona expliquen què esperen del 2018. M’ha semblat deliciós. Aquests nens i nenes han dibuixat i escrit el que més desitgen per aquest nou any, i ho han fet amb el cor. El resultat és un bon resum del que no podem oblidar com a mares i pares: el que més desitgen és passar temps amb nosaltres, que estiguem contents, que no ens barallem i que estiguem junts. Ras i curt. I està molt bé que ens ho recordin tal dia com avui, en que estem pensant en la cara...
Tot passa...
0

Tot passa...

A aquestes alçades queda clar: el 2017 ja gairebé ha passat! I amb ell totes els mesos, setmanes dies i hores que en formaven part. Però és impossible de recordar les experiències, les converses, els paisatges i tantes coses viscudes durant aquest any. Només en quedarà el regust...dolç o amarg, depèn de com t’ho miris.   Perquè aquest any (el meu, el teu i el de tots) l’hem omplert cadascú de bons i mals moments: probablement hem visitat llocs on mai no havíem estat, i ens hem trobat en d’altres d’on només volíem marxat. Hem gaudit de bones converses i hem discutit aferrissadament amb...
Nadal
0

Nadal blanc i fred, Nadal amb el cor Glaçat

  Nadal és temps de família, temps d’estimar, temps de reunir-se i riure, de menjar, i beure, temps de regals. Es respira a l’ambient: al carrer, a la feina, a la tele, a les botigues...   No cal ser el Grinch perquè no t’agradi el Nadal. N’hi ha prou amb que no t’arribin els diners per anar a tots els sopars o dinars als que et conviden, o per satisfer el llistat inacabable de joguines que desitgen els teus fills. O simplement, adonar-te que tens la casa més buida del que t’agradaria o que no hi ha tanta gent que es recordi de tu.   Hi ha circumstàncies en les que el Nadal es torna blanc...
tulipes2
0

Mares i pares especials

Avui, voldria destacar el paper que tenen les mares i pares en la vida de les persones amb discapacitat. Sobretot, perquè la propera vegada que els trobis pel carrer passejant amb el seu fill o filla et puguis fer una idea del que significa. Fer de mare o de pare d’un infant amb discapacitat significa, en primer lloc, que t’has de sobreposar al teu propi dolor i tristesa per atendre les seves necessitats. Vol dir aprendre una terminologia i un llenguatge que no entens, apuntar en una llibreta totes les preguntes que et vénen al cap per quan tinguis cita amb l’especialista. Significa...
Si m'estimes, no m'insultis
0

Si m'estimes, no m'insultis

Sóc mare i treballo amb famílies d’infants amb pluridiscapacitat, potser per això tinc la pell molt fina, però el cert és que em crida molt l’atenció com les mares i pares s’adrecen als nens i nenes...casi que no puc evitar-ho i m’hi fixo: al pati de l’escola, al parc, a la plaça... Avui, pensava que tocaria parlar del Dia Internacional dels Drets dels Infants: és el proper 20 de novembre, així que he intentat dirigir la meva ment cap a temes seriosos relacionats amb aquesta diada...però no deixa de venir-me al cap el que vaig presenciar l’altra dia, així que ho deixo anar: Tarda de...
El meu fill te autisme, no la lepra
1

El meu fill te autisme, no la lepra

Al Henry (autor del Blog the life of Reilly) se li ha acabat la paciència. Ho ha dit ben clar a les xarxes socials:"Fa temps que penso  això que et diré. I et pot agradar o no. El meu fill Reilly té autisme, no lepra. Té 6 anys i els meus anomenats amics, que també tenen nens, celebren contínuament festes infantils. Però ningú ha convidat a Reilly ni una sola vegada. Tens idea del mal que fa això? Ho dic només perquè quedi constància, però no et molestis; és tan sols un pensament" I a mi, no em sorprèn gens que el Henry s'expressi d'aquesta manera sobretot si s'adreça als seus amics....

Àngels Ponce

Àngels Ponce

Sóc l’Àngels Ponce, mare de tres fills de diferents edats. Fa 30 anys que em dedico a acompanyar a famílies amb fills amb discapacitat. De professió: terapeuta familiar, especialista en processos de dol i mort i instructora de Mindfulness en procés. Formadora i escriptora. Podeu veure el que faig a www.angelsponce.com

Segueix-me a les xarxes