Criatures en silenci

Criatures en silenci
Iolanda Sevillano

El següent embaràs després de perdre un fill

De vegades triga més, de vegades triga menys. Però, per què no? Com es passa el tràngol de viure un següent embaràs després de perdre un fill?

Avui us parlaré d'una nena que tenia moltes ganes de néixer. Moltes moltes moltes. Però moltes de veritat. Tantes, que enlloc d'esperar al 5 de desembre de 2017 per néixer, com li tocava, va acabar arribant als 5 mesos de gestació. 

I va ser, malauradament, arribar i marxar. Quin sentit va tenir, doncs? Probablement per ensenyar-li el camí al seu germà. 

Pocs mesos més tard, la mare d'aquesta nena amb presses es va tornar a quedar embarassada.

Imagineu.

Poseu-vos en situació.

L'alegria.

La por.

La culpabilitat.

El pànic a mesura que l'embaràs avança.

La dificultat per respirar.

Arribar al 5 de desembre embarassada.

El neguit.

La ràbia.

Passar el cinquè mes del següent embaràs. 

Les taquicàrdies.

Superar el sisè mes del següent embaràs.

Superar el setè mes del següent embaràs.

No saber si fa prou bondat per al fill que creix.

Plorar la seva nena maleïnt la seva pressa.

Intentar respirar millor.

Acaronar la seva panxa creixent.

Dubtar de si posar-li nom o esperar a que tot vagi bé.

Intentar afegir-se al ritme normal de la vida quotidiana.

Aprendre a combinar la tristor i l'alegria poruga que la va guanyant.

Superar el vuitè mes del següent embaràs.

Començar a respirar una mica millor.

Posar-se de part.

Tornar al mateix hospital on va donar a llum la seva nena amb pressa. 

Perdre la respiració perquè sap què toca ara i desitja amb tota la seva ànima un final feliç.

Parir i donar a llum el seu fill sa i viu. Que plora amb totes les seves forces.

I adonar-se que, això que sembla tan normal i que ens han venut sempre com "el normal", és un miracle. 

I s'alegra que el seu nen ho hagi aconseguit, segurament agafat de la mà de la seva germaneta gran.