Visca els tres Reis de l'Orient que porten coses a tota la gent...
Com he comentat en altres posts d'aquest blog el nostre fill, en Ponç, hauria nascut aquest 5 de desembre que acabem de deixar enrere.
Arrossegada per l'emoció, ja havia imaginat que el posaria en una motxil·leta i pujaríem a veure el campament dels Reis d'Orient a Girona. Per primera vegada, compartiríem aquest moment màgic. I, després, veuríem junts la cavalcada per primera vegada. I, tot i que només hauria tingut un meset, segur que li haurien deixat alguna coseta!
Malauradament, tots aquests pensaments feliços s'han quedat en això, en pensaments feliços, i ni pujaré al campament a la tarda ni sortiré a la cavalcada. Quin sentit tindria?
Ja us he parlat sovint del grup de suport al dol Bressols. De la família que hem creat. I avui us parlaré de meravelles que sorgeixen.
A una de les mares del grup, a la Blanca, li ha arribat un post d'una xarxa social. En ell, una mare comenta que una altra mare li va explicar (ja sé que estem tirant moltes mares enrere, però és que això va així) una tradició que tenia.
Després de perdre el nadó que esperava, aquesta mare es va acostumar a, cada any, portar el regal que els Reis d'Orient porten per al seu fill, a alguna entitat que en recull per a nens que no en rebran.
Aquesta mare explica que el primer any li va costar molt fer-ho i ho va fer entre llàgrimes però que, a mesura que passen els anys, les llàgrimes han estat substituïdes per l'alegria de portar il·lusió a un altre nen. I ho fa cada any, perquè els Reis no s'obliden del seu nen que no va poder néixer, i li porten un regal que correspon a l'edat que ara tindria.
Ens ha semblat una idea meravellosa, i em sembla que els Reis d'Orient tindran una feinada a portar regals a tots els nens i nenes del grup Bressols. Perquè, al cap i a la fi, són nens i nenes que mai han fet mal a ningú. I, això, els Reis ho tenen molt present. I amb el seu regal, un altre nen o nena que tampoc ha fet cap mal seguirà creient en la màgia.
