Criatures en silenci

Criatures en silenci
Iolanda Sevillano

Després de la mort del nadó: la tornada a casa

Quan has ingressat per donar a llum al teu nadó sense vida saps que, més tard o més d'hora, arribarà el moment de la tornada a casa. Com fer-hi front?

En el meu cas, vaig decidir com més aviat millor. En Ponç va néixer el 12 de juny sobre les 19h. Immediatament després de donar a llum, em van entrar a quiròfan. Em van portar a l'habitació, encara mig sedada, gairebé a les 23h. Quan ens vam despertar al matí següent, que devien ser les 6h del matí, ho vaig tenir clar: necessitava tornar a casa.

Vaig enviar el meu home a casa: al menys un de nosaltres podia esmorzar en condicions i dutxar-se còmodament. Un cop el meu home va ser fora, em vaig dutxar com vaig poder, em vaig canviar de camisa de dormir, ja que la que duia estava suada i tacada de sang.

Em van dur l'esmorzar. Un cafè horrible que em va encantar perquè era la primera beguda calenta que ingeria després de 4 dies. Sóc adicta al tè, i durant aquests dies no havia pogut beure res similar. 

Va entrar la ginecòloga que, uns dies abans, m'havia comunicat que el nostre fill no tenia batec: irònicament, ella em va donar l'alta. Em va fer prometre que si no em trobava bé o em pujava la febre tornaria ràpidament, podria tenir una infecció. Jo vaig prometre que si, que si es donava el cas tornaria, però li vaig dir que jo necessitava tornar a casa, estar amb les meves coses, al meu llit, al meu sofà, per poder començar  a tornar a respirar amb normalitat.

En el nostre cas, la tornada a casa va ser relativament fàcil: vam tornar a una casa on res feia pensar en l'arribada d'un nadó. De la presència de'n Ponç només n'era testimoni el cinturó de seguretat del cotxe. I, tant bon punt la ginecòloga ens va donar la mala notícia, el meu home el va treure. Per tant, quan vaig pujar al cotxe per fer via cap al Trueta, el cinturó de seguretat ja no era d'embarassada. Punt positiu per al meu home, les coses com són. I quan vam arribar a casa, res feia pensar que havia d'arribar en uns mesos un petit: no hi havia habitació, ni bressol, ni robeta, ni cotxet. El nostre seguia essent el pis asèptic d'una parella sense fills. Així que la tornada a casa va ser menys dura, no hi havia records arreu.

No fa més o menys dura la tornada a casa els mesos que té el teu nadó quan mor. No fa menys o més dura la tornada a casa tenir l'habitació del peque muntada. Tot això és cert, i ens ho remarquen els psicòlegs. També ens ho recalquen als grups de dol de pares i mares. Amb tot, i aquesta és opinió totalment personal, crec que ha de ser molt més dur quan has invertit temps i amor en triar les coses que utilitzarà el teu nadó.

Com diu una mare valenta del nostre grup de dol de pares i mares, la mort no acaba amb l'amor.