“Una bona conversa ha d’esgotar el tema que tracta però no ha d’esgotar els seus interlocutors”. Winston Churchill
El diàleg és una conversa. No passa res si els dies de feina anem accelerats i no tenim temps per tanta comunicació. Ser referent de fer un bon treball és alhora ben educatiu, és llei de vida i encara gràcies que no estem a l’atur. Què diríem d’aquella mare o pare que en plegar de la feina digués als seus: “Tinc ganes de que em toqui una quiniela per estar de “panxa enlaire” tot el dia”? Poca força tindrien els pares amb comentaris com aquest per demanar esforç als fills per estudiar o per participar de les tasques de la llar.
Perdoneu que m’he ha anat “per les branques”… ara tornem al diàleg i centrem-lo amb aquesta pinzellada de com millorar-lo a l’adolescència dels nostres fills.
L’adolescència és una etapa en la qual el fill viu una crisi i s’ha de sentir molt valorat per poder superar-la amb èxit. Saber dels seus problemes ens ajuda a comprendre i a acompanyar-lo millor en aquest procés, per això dialoguem i escoltem.
De vegades ens trobem amb dificultats ja que els adolescents estan sotmesos a la revolució hormonal que pateixen, una revolució que afecta tant el seu aspecte físic com el psicològic, i encara hi hem d’afegir la seva recerca d’identitat i la necessitat d’independència. El problema rau en el fet que aquest desig d’independència no coincideix amb la noció que els pares en tenim, més aparellada amb la llibertat responsable i això fa que ens trobem amb escletxes a l’hora de tenir un bon diàleg.
Tinc vivències de l’adolescència dels meus fills i dels fills d’amics i coneguts. He verificat que si anem a dialogar amb l’adolescent per posar-li límits o per censurar alguna actitud seva no aconseguirem mantenir un bon diàleg. Hem d’anar al diàleg amb actitud oberta per conèixer que pensa i que vol el nostre fill. Si hi anem amb prejudicis s’acostuma a tallar el diàleg. No podem frenar iniciatives imposant, volem que prengui les seves decisions. No passa absolutament res si s’equivoquen... tots ens equivoquem! Dels errors en surt l’experiència i tots –adolescents i grans- podem rectificar.
No ens desanimem, tenim a favor nostre que els fills ens estimen molt! La necessitat d’estimar i de ser estimats que tots tenim per ser millors persones i per anar amb més seguretat per la vida és mútua. Una seguretat que creix quan sabem que interessem a l’altre. Als pares no només ens interessen els fills, sinó que volem estar a prop seu i confiar-hi, perquè ells també confiïn en nosaltres, amb una total sinceritat, per poder parlar de tot, de tot, de tot...
El poder d'estimar
El nostre i el del nostre fill han d’estar oberts a l’afecte per realitzar la trobada. Quan estimem, donem tot el que som, tenim i sabem sense esperar res a canvi. Si engrandim la capacitat d’estimar –donant-nos i ensenyant-los a donar–, tots plegats sortirem d’aquest procés adolescent més autònoms, més lliures i més feliços i ens comprendrem millor.
El diàleg sincer esdevé dins d’un clima de confiança. Recordem que per crear el clima de confiança té importància somriure, el gest amable i escoltar. Quan escoltem comprenen l’adolescent i l’ajuden de tot cor.
https://www.vidadefamilia.org/
