Primer de tot em vull disculpar perquè fa molt temps que no escrivia (massa!). He tingut, i encara tinc, la mare malalta i ja sabeu que les mares són peces clau en el trencaclosques de la vida. Això sí, no m'he volgut quedar indiferent a les declaracions de la periodista Samanta Villar i la moguda que s'ha generat a les xarxes socials.
Per si no hi heu llegit, ella explica que ser mare és molt dur i que resta qualitat de vida. I jo ho llegeixo i em poso a cent. Perquè si ja costa moltíssim que hi hagi polítiques a favor de la família, només falta que la influencer. De debò, cap amiga d'aquesta noia li havia fet un spoiler per avançar-li que això de tenir fills no implicava dormir 10 hores?
Estic molt en contra d'aquest tipus de missatges que cada vegada són més freqüents. Que si estem esgotats. Que si no tenim temps de res. Que tenir fills no és de color de rosa. Però hi ha alguna cosa que ho sigui? Ni la feina, ni l'amistat ni el matrimoni. Tot té moments, no? Al final acabaríem embafats d'una felicitat de 365 dies i 24 hores. Encara que soni a tòpic, passar per èpoques difícils et fa gaudir més dels moments fàcils. És com el plaer de tornar a menjar sushi després dels 9 mesos d'embaràs.
Ja m'imagino que deu ser dur ser mare ser mare de bessons. Però Samantha, no fotem, si fins i tot has tingut temps d'escriure un llibre! ara no ens diguis que no tens temps ni de dutxar-te. Saps que et recomano Samanta, per tenir qualitat de vida? Que tinguis un altre fill. Ara ja has pagat la novatada, ens ha passat a totes. Amb el primer hem fet difícil una cosa que era més senzilla. Ja veuràs com amb el proper estaràs més tranquil·la. Gaudiràs al màxim. Descobriràs que no n'hi ha per tant. I totes les mares de família nombrosa et corroborem una dada: com més fills tens, menys ploren i més tranquil·lets són. Potser no podràs omplir-te la banyera i estar dues horetes en remull, però una dutxa rapideta ja veuràs com sí.
I deixem-nos de missatges apocal·líptics sobre el desastre de la maternitat. La mala qualitat de vida la dóna una feina que no et permet gaudir dels qui estimes o tenir un familiar (i no diguem un fill!) malalt. Això sí que ens fa patir a tots. Si vols fer un "21 dies sense qualitat de vida", tinc idees. I cap passa per tenir cura de dos nadons sans.
Al marge de tot això (que al capdavall deu ser una estratègia per vendre més llibres) hem de fer-nos sentir més els que sí que pensem que la família i els fills ens han fet feliços. Els que reneguem molt d'haver de llevar-nos a les 7 d'un dissabte per portar els nens a l'esplai però que quan els deixem a l'autocar estem inflats de satisfacció de veure que són feliços i lliures. Els que pensem que la qualitat de vida no passa per tenir temps per nosaltres mateixos, sinó que volem tenir temps per poder donar-lo als altres.
Això sí, mai diré que no a un cap de setmana sense nens per gaudir d'unes horetes de calma. S'accepten cangurs.
