Cinc Homes A Casa

Magda Minguet

L'estiu sense filtres

Ja tenim l'estiu aquí. S'ha acabat la traca final de festivals estiuencs, festes de comiat i milers de missatges dels grups whatsapps de les mares decidint si comprar un smartbox al mestre o fer un àlbum de dibuixos que és molt més emotiu, on vas a parar. M'ho sembla a mi o aquest any el debat sobre el tema ha estat més intens que mai?

Però per fi ha arribat el juliol i tenim els nens les 24 hores per nosaltres. De moment encara estan controlats però la primera quinzena de setembre ja en parlarem. Els meus acaben tan morenos i salvatges que si ve de visita un reporter de Callejeros, els fa un reportatge. De debò.

Jo aquests dies estic enyorada. El fill gran ha marxat de colònies i es nota moltíssim tot i que encara tenim 3 nens a casa. Que bé m'aniria poder-li enviar un whatsapp de bon dia. Ja fa temps que demana un mòbil i reconec que ara em saltaria tots els límits que li he posat i em cauria una llagrimeta d'emoció si rebés un missatget seu. Escrivint... Escrivint...

L'Adrià té 9 nys i, com tots els nens de la seva edat, és molt fan de les pantalles i es baixa apps sense problemes. Quan en tenia 5 em va demanar que li baixés un "joc calent". Com comprendreu, vaig posar cara de pànic i vaig córrer a buscar una bossa per hiperventilar.

- Què vol dir joc calent?

- Crec que són els jocs xulos. Tu només em deixes els freds i s'acaben molt aviat.

- Els freds no Adrià, els FREE! Veus? els que posa freeeeeee

Ja us dic jo que la realitat sempre supera a qualsevol guionista. Després del tema "joc calent" vaig decidir que no tindria mòbil fins a la secundària però accepto consells de famílies assenyades sobre aquest tema. Per sort, les persones amb més sentit comú del món, els monis de l'esplai, han tingut claríssim que res de telèfons a les colònies. És hora parlar sense dobles checks, de deixar reposar les cervicals i de viure l'estiu a través dels ulls i no a través de l'instagram.

I els pares, per molt enyorats que estiguem potser hem de fer el mateix: deixar de voler saber-ho tot dels fills. Tenen dret a que el que passi els campaments, es quedi als campaments. Una parcel·la de privacitat que tots hem tingut de petits: llibertat total, amics nous, riure fins les tantes, sentir-nos grans, independents i amb ganes de menjar-nos el món. Sense trucades dels pares on cal explicar que "m'ho menjo tot i a la nit em poso la jaqueta".

Desconnectem. Més passejos per la platja i menys fotos de peus en remull. Més sobretaules llargues amb els amics i menys fotos de paelles i gintònics. Més temps amb els fills, menys temps amb les pantalles.

Descanseu molt i gaudiu de l'estiu sense filtres!