L'amic imaginari

En el desenvolupament del nen, entre els 2 i els 3 anys d’edat, apareix un fenomen que, en alguns casos, pot crear preocupació en els pares. L’amic imaginari. Segons un estudi, entre el 12 i el 33% dels nens d’edats compreses entre els 2 i els 6 anys creen amics imaginaris. Habitualment es manté fins als 7 anys d’edat, però hi ha casos en què la seva desaparició s’allarga fins als 13 anys d’edat. Encara menys habitual són casos on apareix en l’etapa de la preadolescència, justament quan el jove té dificultats per afrontar els canvis del seu cos i la transició a la Secundària. Què entenem per amic imaginari? En primer lloc, pot adoptar molts aspectes: personatges irreals, de la televisió, del cinema, provinents d’un conte, joguines, ninots o objectes. La principal característica és que té una personalitat i una manera d’actuar pròpia, clarament diferent a la del nen. A més, el propi nen comparteix amb ell tota mena de jocs i, fins i tot, hi parla, discuteix o negocia per arribar a una entesa. Malgrat la inexistència d’un patró en què apareguin si podem dir que és més probable que es doni en fills únics o en el primer fill. D’aquesta manera el nen intenta omplir el buit social en els jocs. Quina funció té un amic imaginari? Diferents autors afirmen que compleix una funció de protecció pel nen, en el sentit que li aporta companyia i interacció. Així com també és útil per alliberar tensions, millor la creativitat i reforçar l’autoestima. En alguns casos concrets, també li serveix al nen com a refugi quan el món dels adults és massa estressant o incomprensible. És bo o dolent tenir un amic imaginari? Tenir-ne no és cap malaltia ni trastorn, però si que poden aparèixer aspectes que portin a la preocupació dels pares o a consultar amb un professional. Per exemple, quan la relació amb l’amic imaginari es torna tan íntima que el nen deixa de relacionar-se amb els altres nens. Així com també al mostrar comportaments agressius si s’intenta interrompre aquesta relació. De la mateixa manera, a vegades la relació amb l’amic imaginari pot fer que baixi el seu rendiment acadèmic o que apareguin problemes de manca de concentració durant les classes. Els pares han d’entendre que dins l’etapa evolutiva normal s’ha de permetre al nen explorar quins són els límits de la seva imaginació. També servirà als pares per acostar-se una mica més al món emocional del seu fill ja que a través d’aquest amic imaginari el nen pot expressar coses que no les manifestaria per si mateix.