Aprenent a ser feliços

Júlia Prunes

He adoptat la teva guitarra

Jo encara no ho sabia, però feia dies que la teva guitarra em cridava... De cop i volta, al meu cap hi ressonaven una vegada i una altra, les cançons que tu solies cantar, i els meus dits intentaven recordar-ne els acords. Després d'uns quants dies amb la música al cos, quan els nens ja dormien, un vespre la vaig anar a buscar i la vaig treure de la funda. Va ser llavors quan vaig entendre que, d'alguna manera, ella també t'enyorava. 

Feia anys que no agafava una guitarra... això, ja ho feies tu, però va ser abraçar-la i sentir la necessitat imperiosa de tornar a tocar. Vaig obrir el primer cançoner que vaig trobar, vaig posar els dits a les cordes i totes dues, vam començar a sonar. Ens hi vam passar una bona estona tocant i cantant les cançons del teu repertori! No m'esperava que seria tan màgic i reconfortant, parlar-li a una guitarra. Des d'aquell vespre, que viu al costat del sofà i cada dia toquem plegades. Et pots imaginar quin mal em fan les puntes dels dits!

Amb la teva guitarra Zoom

Amb la teva guitarra

He decidit adoptar la teva guitarra, ara que també s'ha quedat òrfena. Ella s'ha compromès a fer sonar el FA i tots els acords que necessiten sageta i jo, a puntejar i a rascar-li la panxa amb compte de no fer-li massa pessigolles. De moment, sembla que ens entenem!

Gairebé han passat 5 mesos des que et vas morir, i ens hem anat acostumant al fet que no hi siguis, l'altre dia ho parlàvem amb els nens. Per Sant Jordi em vaig regalar el llibre "Sobre el dol i el dolor" de l'Elisabeth Kübler-Ross, m'ha ajudat molt llegir-lo! Podria semblar una contradicció, però em consola saber que el procés del dol no es tanca mai, que la mort d'una persona estimada no se supera sinó que s'aprèn a viure sense ella, i la vida segueix endavant sense que això vulgui dir, deixar-te enrere, sempre et durem al cor.

Avui, li vull dedicar aquesta cançó a la teva amiga fidel, la teva guitarra... per això que diu el Serrat quan la canta, que "sols queda una guitarra i el seu cant que plora". Pots estar tranquil que jo la cuidaré!

PD: Avui he penjat una foto teva al bloc, t'hauria demanat permís si fóssis aquí, però no hi ets... espero que no et molesti, se t'il·luminava la cara, sempre que tocaves la guitarra!

ANTERIOR

Tristesa