Criatures 19/05/2015

Autoestima

3 min

Després d’una inevitable letargia blogística, reprenc l’activitat amb unes quantes reflexions sobre autoestima, per a mi, un dels pilars fonamentals de l’Educació Emocional... som-hi!

Il·lustració de Joan Turu De la paraula al concepte: Etimològicament, la paraula vindria a significar “valorar-se per si mateix". Auto: del grec “autos” que significa “per si mateix” i estima: del llatí “aestimare” amb el significat de “avaluar, valorar, taxar”. De totes maneres, a mi, que em centro més en el món de les emocions, “estimar” em porta a pensar en l’amor i per tant, el sentit que té la paraula, per a mi, és el d’estimar-se per sí mateix, a un/a mateix/a. I... estimar? Què vol dir estimar? És tan particular, oi? Cadascú expressa i sent l’amor de maneres tan diferents. Depenent de l’estil personal, del moment o de les circumstàncies, de la persona a qui estimem (parella, fills, amistats, família...). Estimar-se vs. enamorar-se Per un costat tenim l’enamorament, que sol ser intens i agut. És quan només tenim ulls per aquella persona, que tot el dia parlaríem d’ella i no ens la podem treure del cap. Només li trobem virtuts, està per sobre de tot i de tothom. A mesura que ens anem coneixent, l’enamorament deixa pas a l’amor, que és més constant i d’una intensitat més moderada, tot i que també té les seves oscil·lacions, és més madur i realista. M’agrada pensar que, quan sembla que una persona només tingui ulls per a ella mateixa que vagi presumint i exhibint totes les seves virtuts i sembla que no hi hagi ningú millor de qui parlar... no és perquè tingui “massa autoestima” sinó que està passant per un “autoenamorament”. Regalar-nos moments d’autoenamorament és fantàstic, sempre que siguem capaços de “regular” aquesta emoció, de madurar-la i transformar-la en una autoestima saludable. L’amor es pot mesurar? Puja i baixa? Així com ens resulta impensable posar-nos a mesurar i comparar l’amor que sentim per cadascun dels nostres fills o per la parella, pels pares o els amics... Sorprèn, en canvi, que ens ho permetem amb l’amor que sentim envers nosaltres mateixos. I, és més, fins i tot, som capaços d'entregar aquest poder a un simple jersei, a uns quilos de menys o a l’aprovació i el reconeixement dels altres, a qui assignem la capacitat de fer-nos “pujar o baixar l’autoestima” en qualsevol moment. Al meu entendre l’amor no té unitat de mesura, en tot cas, el podem sentir amb més o menys intensitat i expressar-lo de formes diferents, però quan hi és es nota i quan no, també. No té perquè agradar-nos tot de nosaltres mateixos, podem cometre errors i fins i tot sentir-nos lluny de què/qui/com voldríem ser... i tot això sense deixar d'estimar-nos sempre i per sempre. Autoestima aplicada A les meves xerrades proposo un exercici molt senzill i pràctic, et convido a fer-lo. T’hi apuntes? Consta de 3 passos: 1. Fes un llistat amb tot allò que sols fer per a les persones a qui estimes, perquè te les estimes. Com per exemple... “Acceptar-los tal com són” 2. Rellegeix-te el llistat i pensa, de tot el que has escrit, què fas per a tu mateix/a? Per exemple: “T’acceptes tal com ets?” (eps! acceptació no implica resignació) 3. Penja el llistat en un lloc visible i cada matí (o cada quant et sembli), escull la frase que et vingui més de gust, o que creguis que podràs dur a terme aquell dia... la que et sigui més fàcil o la que et sigui més difícil... i aplica-te-la. Com ho veus? T’hi animes?

stats