L’horari de visites per la maternitat? No, no n’hi ha: hi pot anar quan vulgui!
El marit i la filla gran. Els pares d'ella. Els pares d'ell. La germana amb el nòvio. Un tiet amb la dona. I llavors vaig arribar jo, que era l'onzena persona que entrava i sortia d'aquella habitació d'hospital on la meva amiga feia poques hores que havia donat a llum.
A la cara, ella hi duia aquella expressió plàcida que dóna la barreja de cansament i adrenalina post-part però, en veure tot el regiment que érem allà, jo em vaig preguntar: Ja tindrà prou energia per rebre'ns a tots a la vegada? El regiment, però, era una conseqüència directa de la política de l'hospital, que em va sorprendre quan vaig trucar per demanar les hores de visites: "No, no hi ha horari, pot venir quan vulgui!". I clar, hi vam anar tots a la vegada, durant molta estona i fins ben entrat el vespre.
Lluny del que passa als hospitals de Barcelona, els hospitals d'Estocolm prohibeixen les visites les primeres 48 hores de vida del nen. És una mena de protecció cap a la família que s'acaba de formar –o s'acaba d’ampliar- perquè els pares puguin conèixer el fill que acaba d’arribar. Una protecció que fa que, fins i tot els avis, coneguin el net ja a casa.
A mig camí entre l'anar i venir del regiment del sud i el silenci aïllant i protector del nord, a ciutats centre-europees com Brussel·les, les visites es permeten des del primer dia però només durant un parell d'hores a la tarda, de manera que, després del part, mare i fill tinguin temps al matí per a poder descansar i rebre les visites dels diversos metges –des de la ginecòloga fins el pediatra- que van desfilant per l'habitació per atendre les necessitats de l'un i l'altra, que estan esgotats.
