La bioètica també és cosa de nens

Què separa la vida de la mort? Quins són els límits per mantenir en funcionament el cor o el cervell d’una persona? Què passaria si poguéssim triar el sexe dels nostres fills? ¿Els consumidors tenim dret a saber si mengem transgènics? ¿Quan cal posar límits a la recerca? Aquestes són tan sols algunes de les moltes preguntes de la bioètica, que tracta sobre els conflictes ètics de les ciències de la vida. És important que els ciutadans, per ells mateixos, puguin trobar respostes raonades davant de tots aquests dilemes ètics.

Que algú sàpiga argumentar i posicionar-se sobre un tema biomèdic dependrà de la formació que hagi rebut des de ben petit: “Als joves els hem de donar eines de reflexió per poder fer una anàlisi crítica”, afirma Núria Terribas, jurista i directora de la Fundació Víctor Grífols i Lucas, que ha impulsat el Premi Ètica i Ciència per a centres d’ensenyament precisament per promoure el debat bioètic entre els més joves.

El premi reconeix centres de primària, ESO, batxillerat o formació professional que impulsin projectes educatius enfocats a fomentar la sensibilitat ètica dels alumnes en qüestions científiques. La fundació considera que el foment de pràctiques ètiques en l’educació és un pilar fonamental per establir les bases d’una societat més responsable i vertebrada sobre valors sòlids, segons el seu patronat. “Seria necessari que dins de les disciplines científiques s’hi inclogués també la reflexió sobre temes tan importants com la biologia sintètica, la nanotecnologia, la clonació, etc. Els alumnes han d’adquirir coneixements científics, però també han de tenir eines per a la reflexió”, explica Terribas. Hi ha tres premis: el primer, de 5.000 euros; el segon, de 2.500, i el tercer, de 1.000. Les bases estipulen que la dotació econòmica estarà destinada a donar continuïtat al projecte premiat perquè sigui un element més del funcionament normal del centre.

Biotecnologia a debat

Quins arguments hi ha a favor i en contra dels transgènics? Depèn de si ets alt directiu d’una multinacional, ecologista o pagès convencional o ecològic. Els alumnes de l’Escola Garbí Pere Vergés d’Esplugues han hagut de posar-se en la pell de tots aquests perfils per debatre entorn de la biotecnologia. Aquest és l’exercici amb què culmina la matèria curricular que segueixen tots els alumnes de primer de batxillerat, anomenada ciències per a un món contemporani. “La fan tots els batxillerats perquè considerem que són coneixements bàsics sobre temes actuals, són coneixements científics que necessitaran per exercir com a ciutadans”, explica Àlex López, cap del departament de ciències.

La matèria es divideix en una part més teòrica i una part pràctica que consisteix a documentar-se per defensar una posició concreta dins del debat sobre el cultiu de blat transgènic. “Alguns no pensen com el personatge que els ha tocat, però tots han de documentar-se sobre els arguments a favor i en contra que la seva part esgrimeix per poder debatre. Realment s’hi van posar”, explica López.

Alguns alumnes es van ficar tant en el seu paper que fins i tot van demanar al professor si podien anar vestits amb americana per fer d’empresaris, o dur vestimenta hippy per fer d’ecologistes. El professor avaluava la seva argumentació i també valorava el respecte als altres. Van fer llistes de pros i contres. I van consensuar la que la majoria pensava que era la millor opció. “L’agricultor biològic va ser qui va guanyar l’últim debat”, explica el professor.

Després de quatre anys portant aquest projecte a les aules del Garbí, el 2014 el centre va rebre el primer Premi Ètica i Ciència del 2014, davant de deu escoles i centres educatius de Catalunya. “Gràcies al premi ara podrem donar continuïtat al projecte. Hem comprat nou material de laboratori i el professorat segueix cursos de formació per treballar també la bioètica a primària i secundària”, explica López.

Cures als malalts

El segon premi del 2014 va ser per al projecte educatiu Cuidem els nostres avis, impulsat per l’Escola Solc Nou de Barcelona i adreçat als alumnes del curs formatiu de grau mitjà sobre cures auxiliars d’infermeria. “Nosaltres sempre hem tingut clar que volem impartir una formació molt professional però també que hem d’educar persones molt humanes, perquè estaran en contacte amb persones malaltes, sovint dependents i que passen moments difícils”, explica Anna Carmona, directora del centre.

Justament seguint aquesta motivació, fa uns 10 anys Solc Nou va començar amb el seu projecte sobre la bioètica. L’escola imparteix un crèdit -ètica professional- amb el qual formen els seus alumnes de 16 anys, que, al mateix temps, participen en un projecte de formació per fer ells mateixos de professors en una sèrie de tallers per a immigrants que cuiden avis. Treballen especialment sobre com acompanyar al final de la vida.

“L’objectiu és que els cuidadors es facin càrrec dels avis de la millor manera possible, que entenguin què és la dignitat en situació de dependència, l’empatia, l’escolta activa, que entenguin la soledat, l’aïllament i el dolor que sovint han de patir aquestes persones...”, explica Carmona.

Abans els alumnes de Solc que fan aquesta pràctica com a professors hauran après tot això i molt més sobre temes bioètics que toquen de prop les persones que exerciran com a auxiliars d’infermeria. María José Mallo, professora d’ètica, els ensenya per exemple quins són els seus drets i deures com a auxiliars, i com gestionar el secret professional, sobretot quan els toca viure situacions delicades. Treballen amb molts exemples de casos, de vegades basant-se en pel·lícules.

Foment de la recerca

Un dels temes que més es debaten és l’acarnissament terapèutic, és a dir, aquelles situacions en què s’aplica un tractament agressiu i el benefici que se’n treu és mínim o nul. Val la pena? Si un malalt li demana que no li doni més el medicament que li crea el malestar, i la seva vida en depèn, ¿el cuidador què ha de fer? “Parlem sobre la seva responsabilitat ètica i personal. Ells són els que passen més hores amb el malalt, els que millor el coneixen, però al mateix temps hi ha coses que malgrat els desitjos del malalt no poden decidir i han de parlar amb el metge o els familiars”, explica Mallo. Un altre exemple és quan el malalt es troba al final de la vida però ningú l’hi ha dit explícitament: aquesta situació es coneix com a conspiració de silenci. Què s’ha de fer si pregunten? ¿Cal donar-los un diagnòstic que no els ha explicat el metge? Tenen dret a saber-ho? “Hi ha uns límits professionals que han de conèixer”, apunta Mallo.

El tercer guardó de l’última edició del Premi Ètica i Ciència el va rebre l’Institut Cairat d’Esparreguera pel projecte Gust i passió per investigar, dissenyat per fomentar l’esperit investigador juvenil i transmetre la passió per l’aprenentatge basat en el mètode científic. Es tracta d’una activitat voluntària impulsada per sis alumnes en què ja participen quasi 100 estudiants.