El que distingeix Com hem de parlar perquè els fills escoltin és que funciona sense necessitat de castigar ni premiar, ni racons de pensar ni temps d'espera. En lloc d'això, s'aprèn el següent.

1 Alternatives al càstig: que el nen aprengui que el seu comportament té certes conseqüències. Això el porta a adquirir més responsabilitat sobre els seus actes.

2 Substituir el fet de donar premis per agrair, mostrar interès i estimular el nen sense dirigir-lo.

3 Establir límits mantenint una actitud amorosa davant dels sentiments negatius dels infants i adolescents.

4 Expressar el malestar sense fer mal.

5 L'adult no jutja, només acompanya.

6 Alliberar els infants i adolescents de les etiquetes imposades i eliminar els encasellaments com ara el pinxo, el ploraner, l'entremaliat, el pesat...

7 Elogiar d'una manera que el nen es pugui lloar a ell mateix.

8 Quan la criatura ha fet alguna cosa que no ens agrada, podem canviar el racó de pensar per un acompanyament respectuós dels pares, permetent que el nen pugui expressar verbalment els seus sentiments.

9 Límits clars i segurs, pensar en un sostre i un terra sòlids, entre els quals l'infant té autonomia i possibilitats de triar.

10 Ser democràtics sense ser permissius i poder crear un espai de relació on els pares posen els límits i els fills conserven la llibertat de triar sense sobrepassar aquests límits.

11 Els pares es veuen lliures de l'estigma de "ser el pare o la mare perfectes" o de "tenir els fills perfectes".