El cicle de Nadal

25 de novembre, a fer el pessebre

La tradició mana que el pessebre es munti just un mes abans del dia de Nadal: el 25 de novembre, per Santa Caterina. Ja feu tard?

6 de desembre, el primer dia

El 6 de desembre, festa de Sant Nicolau, és oficialment el primer dia del cicle de Nadal. Per això se sol dir que Sant Nicolau obre les festes de Nadal amb clau.

8 de desembre, els primers torrons

Aquest dia se celebra la festivitat de la Immaculada Concepció o de la Puríssima i, segons la tradició, és el primer dia que es pot menjar torró. Per això rep el sobrenom de la Mare de Déu Torronera.

13 de desembre, anem a la fira

La festivitat de Santa Llúcia és el 13 de desembre, però molts dies abans ja s’inauguren les Fires de Santa Llúcia i els mercats de Nadal. S’hi pot trobar tot el que cal per preparar la casa per a les festes, com ara guarniments, dolços i figures del pessebre. 

24 de desembre, a fer cagar el tió

La nit de Nadal és una de les dates més esperades per tots els infants catalans perquè és quan, per fi, podem fer cagar el tió. La tradició diu que es fa després de sopar, per fer temps per anar a la Missa del Gall, que és a mitjanit. 

25 de desembre, sopa i rostit

El dia de Nadal és tradició dinar en família. A Catalunya se sol menjar sopa de galets i rostit, i l’endemà, dia de Sant Esteve, canelons amb la carn que ha sobrat. Per postres, neules i torrons, esclar!

5 de gener, arriben els Reis

És la nit més màgica, quan Ses Majestats els Reis d’Orient recorren places i ciutats ben carregats de regals. Aquella nit la tradició mana deixar les sabates al balcó perquè els Reis hi deixin els presents. 

2 de febrer, desmuntem el pessebre

Quaranta dies després de Nadal, és a dir, el 2 de febrer, és la Festa de la Candelera. Segons marca la tradició, és llavors quan s’ha de desmuntar el pessebre.

I el tió?

El tió va per lliure! Ell arriba quan arriba. De vegades triga més, perquè ve de més lluny o camina més a poc a poc, i de vegades es planta a casa quan gairebé ni s’han encès els llums del carrer. A l’hora de marxar, passa una cosa molt semblant: el tió escull el dia propici i mai se sap quan serà.