Escoltar no és fàcil. Fer-ho és la base de la tutoria personalitzada del projecte Escolta’m, que l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE) de la UB desenvolupa en una cinquantena d’escoles de primària i secundària de Catalunya. L’objectiu és establir una vinculació educativa positiva entre el tutor i l’alumne des de la resiliència, centrant-se en tots aquells aspectes que afavoreixen el progrés de l’alumne més que no pas en les causes dels seus problemes.
“El projecte treballa des de les potencialitats de l’alumnat, ajudant-lo a creure en ell mateix. Les receptes de sempre ja no serveixen, els docents busquen noves maneres de donar resposta a l’alumnat amb baixa autoestima, desmotivat amb els aprenentatges o amb xarxes familiars i socials febles”, explica Carme Saumell, codirectora del programa amb Antoni Giner. És un projecte que neix fruit de la constatació que “si un nen no està bé emocionalment, la seva implicació en el seu aprenentatge baixa, per tant, és necessari acompanyar l’alumnat amb vincles emocionals que ajudin a enfortir l’autoestima, creant un clima de confiança amb el professorat”. No es tracta, en cap cas, de posar en entredit les tutories en grup, com estan plantejades aquest tipus de sessions a la majoria de centres. Ho posa en relleu Saumell: “En general funcionen força bé, i donen resposta a certes coses, però el projecte millora els aprenentatges emocionals de l’alumnat”.
L’aula petita és l’espai on de manera rotativa passen tots els alumnes de la classe una hora a la setmana en grups de tres, mentre la resta de nens duen a terme alguna activitat no curricular amb els mestres de reforç al parvulari i mestres especialistes a primària. A secundària es fa a l’hora de tutoria personal programada.
El diàleg, la conversa, ha de tenir unes premisses clares: “L’important és que el docent hi vulgui estar. La metodologia amb què s’entrena el docent és el coaching educatiu, que aporta eines d’escolta activa, de creació de preguntes, de construcció de narratives alternatives i de reconeixement enfront de les narratives autolimitants dels nostres alumnes”, anota la màxima responsable del projecte, que remarca que és tan útil a primària com a secundària.
Controlar les emocions
Els resultats del projecte, que ja fa set anys que s’aplica, són esperançadors: “L’alumnat que hi participa té més bons resultats en l’aprenentatge de competències emocionals que l’alumnat que no ho fa, milloren les seves relacions interpersonals i l’autoestima, la seva empatia i també la regulació de les emocions com la ira o la ràbia. Entenen més bé el que els passa i la relació amb el professorat és més bona”. L’aplicació del projecte només requereix organització, com subratlla Saumell, i voluntat: “Cal que l’escola tingui com a prioritat la creació d’una cultura de centre en què les relacions entre professorat i alumnes i entre iguals es considerin un element cabdal per vehicular la gestió d’ensenyar i aprendre. També una estructura organitzativa que permeti un horari per dur-lo a terme i fer-ne el seguiment: l’escola ha de dedicar un temps a la reflexió”.
Per facilitar aquesta tasca, els mestres reben formació prèvia amb tallers de coaching o acompanyament i un treball cooperatiu entre tutors amb espais de reflexió conjunta amb tot el cicle o equips educatius. Paral·lelament el projecte compta amb un grup de suport de coordinació amb tots els assessors externs que posa a disposició l’ICE. La codirectora del projecte no té cap dubte a l’hora d’afirmar que als mestres els falten eines per aconseguir una relació més fluida amb els alumnes: “La formació inicial del professorat està més basada en la comunicació dels continguts i les programacions que en l’educació relacional i emocional, i la majoria adquireix aquestes competències sobre la marxa; fa falta una formació permanent del professorat que l’ajudi a adquirir aquestes estratègies i habilitats”.
A mi em preocupa...
El CEIP Jaume Ferran i Clua de Sant Cugat del Vallès és un dels centres que desenvolupen des de fa tres cursos aquesta iniciativa de suport a l’acció tutorial. La cap d’estudis, Marta Puiggalí, ressalta: “Estem molt satisfets amb el projecte. Vam començar fent una prova pilot en dos cursos perquè sempre ens ha interessat la tutoria, i després ja vam rebre la formació. A partir del setembre l’aplicarem a tots els cursos”. Una de les virtuts del projecte, a parer seu, és la millora de la convivència a l’aula: “La cohesió del grup s’ha enfortit, tenim pocs conflictes, que es resolen parlant, i la dinàmica de les classes és diferent”.
Puiggalí també destaca que molts alumnes es desinhibeixen: “Els nanos que eren més callats ara s’acosten per preguntar dubtes, el vincle amb el tutor ha millorat i consegüentment els resultats”. “La tutoria personalitzada permet -tal com apunta la cap d’estudis d’aquest CEIP de Sant Cugat- que coneguis més els alumnes i que amb una mirada en tinguis prou per recuperar-los. Cal buscar moments per acostar-nos-hi”. Aquest coneixement, aquesta mirada inclusiva, fa que els escolars tinguin menys reserves per explicar-se i més quan tot el que es parla no surt d’allà: “A mesura que ho vas fent hi ha alumnes que et demanen per parlar, mirem que hi estiguin a gust i que l’ambient sigui distès. Un alumne em va dir que el que més li agradava era que no havia d’aixecar la mà per parlar”.
Les converses varien en funció de l’edat. “Els més petits parlen del que han fet el cap de setmana, els mitjans t’expliquen a què juguen i els grans parlen de les seves relacions d’amistat”, exposa Puiggalí, que afegeix que “també surten molt els problemes que tenen amb els germans”. Que les sessions es facin en grups de tres alumnes els ajuda a adonar-se que els seus neguits sovint són compartits: “Busquen complicitats amb els seus companys i veuen que tenen moltes coses en comú amb gent amb qui no es relacionaven gaire”.
Un dels instituts que prenen part en el projecte és l’IES Rafael Casanova de Sant Boi de Llobregat. L’apliquen de manera progressiva des de fa tres anys i el curs que ve ja hi participaran els alumnes de primer, segon i tercer d’ESO. “Cada any ampliem un nivell”, revela Núria Coma, professora del centre. La raó és ben simple: “És una iniciativa molt ben valorada tant pels mestres com pels alumnes, els encanta perquè la temàtica és molt lliure”. En aquest sentit, Coma deixa clar que “l’aula petita és un espai proper, relaxat, on es parla de temes que no surten a classe, parlen del temps lliure, dels seus desitjos, de nòvios i nòvies, de tot allò que els interessa”.
Que la tutoria personalitzada els satisfà ho avalen les enquestes que passen a final de curs, en què alguns alumnes no desaprofiten l’ocasió per lamentar que “se’n fan poques”. Als tutors també els és beneficiós perquè, com afirma la psicopedagoga, sense l’impuls d’aquest projecte “els tutors no coneixerien tant els seus alumnes”. I rebla: “Que hi hagi un clima de confiança repercuteix en els resultats acadèmics”.
