M’ha vingut la regla!

La Mia es dutxava quan va notar que el pit dret li feia mal. Com si tingués una petita avellana sota la pell. Va avisar la mare. I la mare de seguida la va tranquil·litzar, i li va dir que el que li passava és que s’estava fent gran. Tenia 9 anys. Així comença el conte La Mia es fa gran. Per saber-ne més sobre la pubertat de les nenes, escrit per l’endocrinòloga pediatra Mònica Peitx, amb il·lustracions de Cristina Losantos, i publicat a l’Editorial Joventut.

“Per sort, les noies tenen informació sobre els canvis que els provoca la pubertat, i la família és la primera que els hi dóna”, explica Núria Parera, cap de la unitat de ginecologia de la infància i l’adolescència de Salut de la Dona Dexeus. Parera ho remarca, perquè “fa anys no era així, i quan la menarquia arribava de sobte, la família ho amagava”.

Tant Parera com Lourdes Ibáñez, endocrinòloga de l’Hospital Sant Joan de Déu, afirmen que l’edat mitjana de la primera regla (menarquia) està situada als 12,6 anys. Mentrestant, hi ha una forquilla d’edats, “entre els 10 i els 16”, segons Parera, o “entre els 11 i els 13”, segons Ibáñez, que es marca com els anys possibles de l’arribada de la primera regla per a les noies catalanes.

“Que la menarquia sigui precoç, i es considera molt aviat els 8 anys, no té un motiu genètic. L’única causa és ambiental”, sosté Lourdes Ibáñez. Dit amb altres paraules, el sobrepès i l’obesitat és el que fa avançar la maduració esquelètica dels ossos i, per tant, el cos hi respon posant en marxa els canvis de la pubertat.

“Per això, i per a una salut bona en general, és tan important l’alimentació saludable”, afirma Ibáñez, que manifesta la seva indignació profunda pels anuncis a les parades de bus, i altres llocs, de cadenes de menjar ràpid i calòric. “No s’hauria de donar permís per difondre aquest tipus d’alimentació, perquè les conseqüències que té per a la salut de les persones són incommensurables”.

COM CANVIA EL COS

La cap de la unitat de ginecologia de la infància i l’adolescència de Salut de la Dona Dexeus explica que, entre els canvis puberals femenins, hi ha les espatlles estretes, les anques més amples i la veu més greu. “Sí, sí, la veu de les noies també es fa més greu malgrat que sempre s’ha pensat que només els canvia als nois”. Mentrestant, els ovaris comencen a segregar estrògens, i la vulva segrega flux vaginal. “La normalitat serà que la regla duri entre 2 i 7 dies, i podrà ser dolorosa i fins i tot irregular durant els primers anys, fins que a poc a poc es regularitzi”, diu Parera. El cas és que l’organisme anirà madurant a poc a poc, i d’aquí el motiu de la irregularitat dels primers anys. “Amb la maduresa els cicles menstruals es regulen”, continua Parera.

Veritats a mitges

Popularment s’ha dit que quan a la jove li arriba la menarquia, deixa de créixer. Segons l’endocrinòloga de l’Hospital Sant Joan de Déu, “és cert que la talla està gairebé definida aleshores, però la jove encara podrà créixer fins a cinc centímetres més”.

Les dues especialistes assenyalen que les consultes que reben sovint és per menarquia precoç o per pubertat tardana. “La mala alimentació, el baix pes, la pràctica excessiva d’un esport i també l’estrès poden influir en el retard de la regla”, diu Parera. Les joves poden viure-ho amb angoixa, sobretot quan es comparen amb el seu entorn d’amigues, entre les quals el tema es parla amb normalitat. Quan als 16 anys no ha arribat la menarquia, ni als 14 no ha començat el desenvolupament del botó mamari, és quan hi ha patologia. Ara bé, “també tinc consultes de famílies que veuen que als 12 anys a la filla li pot arribar la menarquia, i volen retardar-ho”. Per molt petita que els pares vegin la filla, “als 12 anys forma part de la normalitat, i no es pot retardar”. Per contra, “quan la regla és abundant, que es mesura en 6 o més apòsits saturats al dia, també pot ser una patologia, i el primer que mirem és que no generi una anèmia”, diu Parera.

Mentrestant, la Mia literària, del conte La Mia es fa gran, rep informació de la mare, la pediatra i de la mestra sobre la pubertat. La pediatra li recomana una bona alimentació, però també que dormi un mínim de nou hores. A més, li dóna la informació exacta de què és la regla: “Durant la pubertat, a part de créixer els ovaris, també creix l’úter, que és on creixen els fetus quan les dones estan embarassades. Mentre no hi creix un fetus, l’úter es prepara cada mes produint un teixit que es diu endometri. L’endometri és el que baixa en forma de fluid sanguinolent, que és la regla. Surt pel coll de la matriu i la vagina fins a l’exterior del cos”.

I el dia que li arriba la regla, just 3 dies abans que faci 13 anys, la Mia va anar a fer pipí i va veure les calcetes tacades d’un color marró. “Vaig avisar la mare, i es va posar molt contenta. Fins i tot a la tarda em va comprar un regal, una colònia que feia dies que l’hi demanava”. La Mia, contenta, ho explica a les amigues, tres de les quals també la tenien. Feliç, sent que es fa gran, i li agrada. “Fins i tot els dies que tinc piscina, si tinc la regla, em poso tampons”.

Tot plegat ho trobareu en aquest llibre, que parla dels canvis de la pubertat posant l’accent en els hàbits saludables i en els ritmes d’un procés ben normal.

Pas a pas de l'entrada a la pubertat

La pauta més habitual del canvi puberal, que no sempre pot aparèixer seguint el mateix ordre, segons Núria Parera, cap de la unitat de ginecologia de la infància i l’adolescència de Salut de la Dona Dexeus, és:

• Augment de l’alçada. La frase que se senten a dir les joves, “quina estirada que has fet”, és un símptoma de l’entrada a la pubertat.
• Desenvolupament del botó mamari, que pot fer mal en un primer moment. Entre aquest pas i el 4t, l’arribada de la menarquia, poden passar entre dos i tres anys.
• Aparició de pèl a les aixelles i al pubis.
• Arribada de la regla.