Adolescència 13/01/2022

Pandèmia en els adolescents

Durant aquest període els més joves han hagut de viure en una contenció massiva, en què havien de complir normes i regles que anaven contra la seva naturalesa

Helena Alvarado
3 min
Les restriccions de la pandèmia són i han estat generadores d’afectació emocional

La pandèmia, les renúncies desencadenades i aquesta sensació generalitzada de perpetuïtat i d’incertesa pel final han provocat i provoquen conseqüències altament significatives en la salut mental de tota la població, especialment d’aquells, els adolescents, que evolutivament havien d’obrir camí cap a la independència i socialització i que el covid ha truncat. 

Així com els estats depressius provoquen renúncia d’aquelles activitats i situacions que generen benestar, el fet d’haver de renunciar, encara que sigui involuntàriament, a allò que ens és gratificant també ens endinsa en un baix estat d’ànim. Per tant, les restriccions de la pandèmia són i han estat generadores d’afectació emocional, moltes vegades greu, que actualment es veu reflectida per alteracions de l’estat d’ànim en forma de simptomatologia ansiosa o depressiva, problemes alimentaris, afectació del cicle de la son o fins i tot conductes d’autolesió, cada vegada més freqüents a la consulta terapèutica. Durant la pandèmia els adolescents han hagut de viure en una contenció massiva, en què havien de complir normes i regles que anaven contra la seva naturalesa, perdent vivències que mai podran recuperar (viatges d’estudis, graduacions, festes d’aniversari...), han hagut d’allunyar-se físicament del seu grup de referència, abandonar activitats esportives i s’han vist obligats a compartir, més que mai, el temps en família, sense la possibilitat d’enriquir-se de noves experiències. 

Pandèmia i família

Moltes famílies han patit canvis sobtats i de gran impacte durant aquesta pandèmia, fet que també ha posat en risc la salut mental dels pares. El confinament i les restriccions posteriors han suposat una convivència major que ha provocat canvis en les dinàmiques familiars. Estudis internacionals han informat que durant la pandèmia es presentaren més casos d’ansietat i depressió en adults, que són factors d’adversitat potencials per a nins i adolescents. En general, els fills viuen molt millor aquestes situacions crítiques si tenen un adult estable i tranquil al seu costat, encara que, a més dels factors familiars, s’han de tenir presents els factors individuals de cada un dels nostres fills (temperament, antecedents d’adversitat i capacitat de resiliència). 

L’abús de tecnologies

L’allunyament de l’entorn social també s’ha vist contrarestat amb un augment massiu de l’ús i utilització de l’ordinador, el mòbil i les xarxes socials, en detriment d’altres activitats que afavoreixen l’enriquiment intel·lectual o el contacte amb altres membres de la família o externs. Ha estat necessari recomanar des dels serveis de salut mental la reducció progressiva d’aquest ús en benefici del retorn a activitats esportives controlades i aficions allunyades de pantalles, a pesar de la negativa dels adolescents a deixar-ho de banda. Establir un temps diari en funció de l’edat dels fills, a més de donar exemple com adults en el bon ús, és la millor manera de regular-ho.  

L’enfrontament a la mort

També ha comportat per molts l’enfrontament proper a la mort, associat a la pèrdua de familiars o l’amenaça implícita que les seves actuacions podrien tenir una conseqüència irreparable en persones estimades del seu entorn, especialment els padrins, la població més vulnerable. Davant la pèrdua de familiars, la impossibilitat d’acomiadar-se dels seus éssers estimats ha donat lloc a dols mal elaborats que han emergit a posteriori en forma de símptomes depressius. És important, si ens trobam en aquesta situació, poder parlar de l’ésser estimat que ha partit, anomenar-lo amb naturalitat, recordar-lo en aquelles situacions compartides i donar a l’adolescent un record personal que consolidi i faci real el vincle que existia entre els dos. Així mateix, poden emergir pors associades a la malaltia davant nous contagis de gent propera, i és indispensable parlar del tema i tranquil·litzar-lo en aquest sentit. Per altra banda, també hem trobat casos amb por del contagi i preocupacions més enllà de la quarantena, amb tendència a l’excés de mesures de prevenció. És important no centrar-se gaire en aquestes conductes i parlar sobre la situació amb el nostre fill per tal de corregir els errors d’informació.  

La conclusió

La pandèmia actual per covid-19 i el confinament han estat una amenaça per fer emergir símptomes psicològics, especialment en els nostres adolescents. Ja l’adolescència és una crisi en si mateixa, i si l’hem de transitar dins una crisi mundial, les complicacions augmenten exponencialment. Entendre aquesta situació per la qual passen com a població vulnerable, explorar i validar les seves emocions és essencial per ajudar-los i acompanyar-los en aquest camí. No ens podem fer responsables del que ells senten en cada moment, però sí de les nostres pròpies emocions com a pares i de ser capaços de posar límits i ajudar-los, a pesar de la situació que ens ha tocat viure, en el seu camí cap a la independència, amb coherència i treballant també els nostres temors. 

Helena Alvarado és psicòloga sanitària a l’Institut Balear de Pediatria

stats