Adolescència 14/03/2020

I la memòria va deixar de ser la intel·ligència dels ximples

Tot el que aprenem ho fem amb la memòria, asseguren els últims estudis sobre com aprenem, que afegeixen que també aprenem donant significat a les experiències que vivim

Trinitat Gilbert
5 min
A la Gisèle (cabells clars) i la Sofía els agrada estudiar a l'aire lliure

Les protagonistes de la fotografia del reportatge, Gisèle Cartró i Sofía Serrano, totes dues de 17 anys, han quedat per estudiar. No es tanquen en un estudi i s’asseuen davant dels llibres per llegir-los una vegada i una altra, sinó que s’asseuen en un banc d’una rambla, a Vilanova i la Geltrú, i es diuen l’una a l’altra la lliçó de la matèria de la qual aviat tenen un examen. “Recitem en veu alta el que hem llegit, perquè dient-nos-ho és com ens adonem si tenim els coneixements ben apresos o, per contra, encara tenim llacunes per repassar”, diu la Gisèle, que justament aquests dies està fent els exàmens trimestrals de 1r de batxillerat, mentre que la Sofia ha acabat els que corresponen als de 2n de batxillerat.

La Gisèle també confessa que una estratègia que li funciona per estudiar és la memòria fotogràfica. “Confesso que tinc capacitat retentiva visual, però la reforço amb la paraula una vegada i una altra”, diu l’estudiant. Al seu costat, la Sofía l’escolta, i ella comenta que “la clau per poder estudiar bé és, primer, escoltar a classe”. Curiosament, confessa que de vegades els alumnes “no sempre estem predisposats a fer-ho” pel motiu que sigui, però ella sosté que quan a classe ha desconnectat després a casa li ha costat entendre el que estudiava.

La Gisèle i la Sofía comparteixen estratègies per estudiar

I si a classe ha estat atenta, i ha entès tots els conceptes, el següent mètode és quedar amb un company per comentar i compartir la informació, continua explicant la Sofía. “Fins i tot va bé quedar amb un company que no sàpiga res del tema, perquè, mentre l’hi expliques, t’adones del que tu saps i com ho saps”, diu. I, per descomptat, afegeix la Sofía, “s’han de fer tots els deures marcats pel professor, i veure’n la correcció, perquè si no saps on t’has equivocat, mai no arribaràs a l’excel·lència”. A tot plegat, la Gisèle hi afegeix un altre mètode personal: una apli, anomenada Quizlet, que, com si fos un joc, li serveix per repassar una vegada i una altra totes les matèries. “Fins i tot la trama de Tirant lo Blanc la vaig estudiar amb el Quizlet, o les figures retòriques de la literatura”, comenta.

ESTRATÈGIES D’ESTUDI

Mentrestant, l’investigador Héctor Ruiz Martín, autor del llibre ¿Cómo aprendemos? Una aproximación científica al aprendizaje y la enseñanz a (Graó), confessa que ell, com a estudiant, va desenvolupar espontàniament les mateixes estratègies d’aprenentatge, que han resultat ser efectives. “Evocava el que havia après en comptes de reestudiar-ho, i també em distribuïa les sessions d’estudi en el temps”, diu Ruiz Martín, que assegura que “va ser sort” que ho fes així. Una sort que ara la ciència ha demostrat que és efectiva. “Però hi havia altres estudiants que seguien altres estratègies i no sabien que no eren bones, per això és tan important ensenyar a aprendre”, diu.

Els falsos mites sobre com aprenem

Segons Héctor Ruiz Martín, autor del llibre ¿Cómo aprendemos? Una aproximación científica al aprendizaje i la ensensanza (Graó):

  • Tradicionalment s’ha cregut que les persones compten amb mecanismes diferents al cervell per aprendre, però la ciència ha demostrat que no és així perquè els mecanismes són els mateixos per a tothom. Els canvis poden ser de grau però no són qualitatius.
  • La hipòtesi de les intel·ligències múltiples és una proposta que no ha estat acompanyada d’evidències científiques. L’investigador indica que “hi ha moltes evidències de la neurociència i la psicologia cognitiva que no encaixen amb aquest model d’intel·ligència”. Malgrat això, la divulgació de la teoria ha estat positiva a les aules “perquè ens ha fet reflexionar sobre el tipus d’habilitats que tradicionalment hem valorat a l’escola i les que no”. Ara bé, alerta contra el fet “d’etiquetar els alumnes, perquè cap etiqueta, ni tan sols les que posem amb bona intenció, és positiva per a l’aprenentatge”, diu.
  • L’efectivitat dels mètodes depèn de com s’apliquin. Per exemple, l’aprenentatge cooperatiu (o entre iguals, entre estudiants) no sempre és efectiu si no es compleixen una sèrie de condicionants. Dit d’una altra manera, perquè l’aprenentatge entre iguals funcioni, els aprenents han de partir d’un diferent grau de domini de la matèria i han de treballar plegats per ajudar-se a aprendre els uns als altres. El que sí que és cert és que ensenyar a algú altre és una de les millors maneres de consolidar els coneixements que acabes d’assolir.

Seguint el fil de la memòria, l’investigador afirma que “tot el que aprenem, ho fem amb la memòria”. En aquest sentit, cal dir que la memòria “és la facultat que té el nostre cervell de modificar-se a partir de les nostres experiències per adaptar tot seguit les nostres respostes davant futures experiències”. És clar que “les idees o les habilitats no les memoritzem”, afirma Ruiz Martín.

Així doncs, aprenem amb la memòria, i alhora donant significat a les experiències que vivim. “Aquest fet implica connectar el que estem aprenent amb els nostres coneixements previs”, afirma l’investigador, que afegeix una altra definició cabdal per entendre com aprenem: “Aprendre és generar pistes que ens permetin fer servir el que hem après quan ho necessitem”. Tant és així, que el cervell aprèn espontàniament de totes les nostres experiències. Ara bé, “hi ha accions i circumstàncies que determinen que uns coneixements o habilitats es consolidin millor a la memòria i, sobretot, que siguem capaços (o no) de recuperar-los quan els necessitem”, diu l’autor del llibre ¿Cómo aprendemos?

APRENDRE A APRENDRE

D’aquí que la clau sigui conèixer-nos per saber “quines són les nostres estratègies d’aprenentatge, perquè així aconseguirem que els nostres esforços per aprendre siguin més efectius”, diu Ruiz Martín. Això és el que voldria dir aprendre a aprendre. “Per exemple, si sabem que és molt més efectiu llegir un text i després explicar-nos el que hem llegit, i no pas tornar-lo a llegir per segon cop, podem aplicar aquesta pràctica per aprofitar millor el temps d’estudi”, diu Héctor Ruiz Martín, que fa referència així al mètode de les dues estudiants de batxillerat, i al seu propi personal.

Sobre la capacitat retentiva, l’investigador també remarca que la memòria no va lligada només amb la voluntat. “No perquè desitgem recordar una cosa, la recordarem, perquè la memòria no funciona així”, diu. El cas és que “estudiar és un conjunt d’accions deliberades que fem amb l’esperança d’aconseguir que uns coneixements o unes habilitats es consolidin a la nostra memòria i els puguem recuperar en el futur”, conclou.

“Les principals diferències entre els estudiants són de tipus ambiental”

“Les principals diferències entre els estudiants són de tipus ambiental”, assenyala l’autor del llibre ¿Cómo aprendemos?. De manera destacada: els coneixements previs, la motivació i les estratègies d’aprenentatge que han desenvolupat els alumnes. Per ajudar-los a aprendre, “és molt important tenir en compte aquestes diferències perquè hi podem incidir i així ajudar-los a millorar”, assenyala Héctor Ruiz Martín.

stats