Prohibir a les tecnològiques que accedeixin als nostres fills

BarcelonaAquesta setmana Pedro Sánchez ha anunciat que prohibirà "l’accés a les xarxes socials als menors de 16 anys" en una cimera internacional a Dubai. L’anunci ha aixecat reaccions, de fet tantes que fins i tot Elon Musk, a X, ha titllat Sánchez d’autèntic "totalitari". La reacció de Musk és significativa perquè vol dir que el missatge de fons ha arribat: plataformes tecnològiques, no us permetrem fer més diners a costa de la salut i el benestar dels nostres fills. Per a mi, aquest és el primer missatge que hauria d’arribar arreu. El segon missatge clar és que ens hem equivocat facilitant l’accés indiscriminat a les xarxes socials tan d’hora i cal revertir una situació que fa massa que dura i que té més perjudicis que beneficis. Necessitem un canvi de cultura en la nostra relació amb la tecnologia digital. Les dades de temps d’ús (més de 5 hores diàries) i el seu impacte directe en el desenvolupament dels menors, d’edat d’arribada (mitjana d’11 anys), d’amplificació de conductes com el cyberbulling (25% en nenes i adolescents) o d’accés a continguts inadequats (pornografia i violència extrema a partir dels 10 anys) ens ho demanen a crits.

Hem de tenir present que l’anunci té més de posada en escena que de novetat. Tot plegat es dona en el context de la tramitació d’una nova llei orgànica de protecció del menor en l’entorn digital que porta treballant-se des de juny del 2024 i que hauria de veure la llum ben aviat. Des d’Adolescència Lliure de Mòbils vam plantejar esmenes a aquesta llei que anaven justament en la línia anunciada: si volem protegir els menors calen mesures de verificació d’edat efectives i sancions penals a les empreses que no les compleixin. Més enllà del possible electoralisme i cop d’efecte de l’anunci de Sánchez, que pot agradar més o menys, ¿som capaços de veure que portem anys deixant a les tecnològiques fer el que els dona la gana amb la privacitat, les dades i els anhels dels menors? Les xarxes socials són la porta d’entrada de continguts inadequats als quals mai permetríem l’accés en el món real. Les portes dels casinos tenen guardes de seguretat que n’impedeixen l’entrada si no ensenyes el carnet d’identitat. ¿No ens resulta evident que en l’entorn digital ens caldria fer exactament el mateix?

No som ingenus i sabem que això és tecnològicament difícil, que té algun preu a pagar, i que pot canviar la manera que tenim d’entendre la nostra presència a internet. Una identificació digital anònima que permeti únicament la verificació d’edat, o recórrer a tercers de confiança per fer aquestes verificacions serien possibles solucions. Ens caldrà esperar a veure com funcionen els mecanismes de verificació en fase d'anàlisi per part de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) i la Comissió Europea. I en tot moment haurem d’exigir que garanteixin un ple respecte a la privacitat de dades. Els precedents d’Austràlia i França també ens han de permetre aprendre. Hi ha qui considera, potser amb raó, que la mesura és una excusa per al control de tot el que els ciutadans fem a internet. No podem saber les intencions reals que s’hi amaguen. El que queda clar és que la situació actual no se sosté.

No es tracta de negar la tecnologia digital

Som davant d’un canvi cultural en la nostra relació amb la tecnologia digital. Tenim molt clar que no es tracta de negar-la, sinó de posar-la al lloc que li pertoca. Una llei per si sola no soluciona res, però empeny en la direcció desitjada per molts. La quantitat de famílies que han decidit ajornar dos o tres anys l’arribada del mòbil i les xarxes socials legítimament a la vida dels seus fills viu amb profund agraïment poder esgrimir davant la pressió social viscuda un argument poderós: “Hi ha una llei que no ho permet, i no ens saltarem la llei”.

Aquesta no és una defensa a ulls clucs de l’actual mesura, ni del govern que la impulsa. Segur que hi haurà errors. Però sí que és una reivindicació de la necessitat que tenim d’actuar i sortir de la falsa dicotomia entre prohibir i educar. Ambdues són necessàries: ens cal molta més formació, sensibilització, guies per a una introducció sana de la tecnologia digital, però ens calen també bones lleis i limitacions que impedeixin els danys que la situació actual de barra lliure provoca. Seran mesures primeres, maldestres, però que hem d’explorar. De fet, si alguna cosa podem retreure a Sánchez és que l’anunci no hauria d’haver estat en cap moment “prohibir als menors l’accés a xarxes socials”, sinó que allò que realment volem alguns és prohibir a les plataformes tecnològiques que accedeixin als nostres fills.