14 anys, l'edat mitjana en què un adolescent s'inicia al sèxting

1 de cada 3 joves espanyols de 17 anys ha intercanviat contingut sexual a través del mòbil

Un 20% de les víctimes de bullying no volen anar a l’escola, un 6% hi deixen d’anar i un 10% han tingut pensaments suïcides.
A.f.
04/03/2020
3 min

Send Nudes o sèxting són termes que fan referència al fet d'enviar o rebre fotos, vídeos o missatges amb contingut sexual o eròtic a través de qualsevol mitjà tecnològic. Una pràctica que cada vegada comença a una edat més primerenca i és que, aproximadament, 1 de cada 3 joves espanyols de 17 anys ha intercanviat aquest tipus de continguts, segons un estudi de la Universitat Autònoma de Madrid. De fet, el mateix informe assegura que el 15% dels menors d'entre 12 i 16 anys admeten haver fet sèxting.

Vídeos contra el sexisme

Però això no és tot. Un informe de Save the Children afirma que l'edat a la qual es van iniciar per primera vegada en aquest tipus de pràctiques és similar a la que van començar a patir sextorsió, al voltant dels 14 anys de mitjana.

Compartir contingut explícit a internet amb altres persones és una activitat que implica un gran risc, i encara que es pressuposa confidencialitat i confiança entre les dues parts, això no sempre es compleix. Amb l'objectiu de conscienciar les famílies sobre aquesta situació tan estesa entre els menors, des de Qustodio –plataforma líder en seguretat i benestar digital per a famílies– destaquen 5 riscos que els menors poden patir a l'enviar o compartir aquest tipus de continguts:

  1. Patir sextorsió. Aquest tipus de xantatge succeeix quan una persona amenaça una altra amb difondre material explícit seu per aconseguir alguna cosa a canvi. Se sol donar quan la persona ja ha compartit prèviament aquest contingut amb el seu interlocutor, de manera que es tracta d'una situació més comuna en parelles. De fet, el 35% dels menors víctimes de sextorsió afirmen que el xantatge el va portar a terme la que era la seva parella o exparella, segons Save the Children.
  2. Ser víctima de grooming. Una de les conseqüències més greus que els menors facin sèxting per xat o xarxes socials amb desconeguts és que acabin parlant amb un adult que es fa passar per un nen amb l'objectiu d'assetjar sexualment. Es tracta d'una situació que ha crescut un 410% a Espanya els últims anys, segons xifres de la Fundació Anar, cosa que la converteix en la principal preocupació de les famílies espanyoles a internet, com va revelar l'estudi realitzat per Qustodio sobre Menors i internet: l'assignatura pendent dels pares espanyols.
  3. Problemes de salut. Segons una metaanàlisi de 23 estudis amb 42.000 menors d'edat realitzada per la Universitat de Calgary, hi ha relació entre practicar sèxting i patir trastorns com ansietat i depressió. De fet, els adolescents que fan sèxting tenen 1,79 possibilitats més que la resta de patir aquestes patologies.
  4. Pèrdua de control. Quan algú puja o comparteix contingut a internet o a les xarxes socials, mai se sap en quin lloc web s'allotjarà o des de quina pantalla es veurà. No hi ha manera de controlar aquesta difusió un cop s'ha enviat, de manera que abans de pujar contingut sensible a qualsevol xarxa social o web el millor és seguir la regla del 10, fent-se preguntes com: ¿em sentiré orgullós d'aquesta foto quan la torni a veure d'aquí a 10 hores? ¿10 dies? ¿10 anys? Si en cap dels casos se sent vergonya d'això, no hi hauria problema.
  5. Responsabilitat penal. Difondre material explícit de menors vulnera l'article 189 del Codi Penal ja que es considera difusió de pornografia infantil, fins i tot quan la persona que l'envia també és un menor. Però no només això, ja que difondre material personal d'algú sense el seu permís també vulnera l'article 197, per la qual cosa estarien cometent un delicte no només per enviar, sinó també per reenviar. Encara que no coneguin de res a la persona i encara que la víctima donés en el seu dia el seu consentiment a l'enregistrament.

En aquest context s'impulsa la iniciativa Per tot el que hi ha darrere a través de la promoció del Canal prioritari de l'Agència. Una campanya en la qual difonen tres històries reals que van començar amb el reenviament d'aquest tipus de material i van acabar en assetjament, suïcidi i ingrés a la presó.

stats