Com explicar contes als nostres fills
Els beneficis d’explicar contes als nens són clars, però ¿com podem treure més partit d’aquesta estona compartida?
Un pare o una mare s’asseu al costat del fill i obre un conte. Apareix una casa encantada i, de sobte, oh, la cara del nen es transforma, es fa un silenci, el nen vol saber-ne més coses. Explicar un conte als fills és una activitat engrescadora. Pares i fills gaudeixen d’un moment compartit i enforteixen els vincles. Però ¿com podem explicar contes als nostres fills? ¿Hi ha alguna manera que funcioni millor que una altra? Les editorials que es dediquen a la publicació de llibres fa temps que busquen eines que permetin ajudar els pares. N’hi ha de ben variades. Llibres amb sons, amb olors, amb retallables dels personatges, amb pictogrames, amb àudios dramatitzats, amb vídeos... Fins i tot amb música!
CONTES QUE ES CANTEN
Aquest any l’editorial Combel ha tret la col·lecció 'La Cirera', per a infants de 0 a 5 anys, que combina música, lectura i il·lustracions. Amb una temàtica senzilla, aquests llibres aconsegueixen estimular l’atenció dels infants i potenciar el ritme i la musicalitat. “És una col·lecció de llibres per disfrutar amb els nens. Per compartir, com una cançó de falda -explica Mar Benegas, poeta i escriptora de llibres infantils-. Tots els contes estan pensats i inspirats per fer jocs amb els nadons, jocs corporals. Es tracta d’una experiència sensorial i afectiva”. Per oferir eines als pares, els llibres tenen un codi QR que permet descarregar-se les cançons de cada conte. “ 'La Cirera' té vida pròpia, sí. Molts pares es descarreguen les cançons i les canten després amb els seus fills. Els mediadors sempre fan créixer els llibres. Els reciten en veu alta, utilitzen una llum determinada, els canten les cançons...”
Des que ha sortit la col·lecció l’autora no para de rebre respostes de pares i mares engrescats amb les noves eines que els ofereix el conte. “Cada setmana m’arriben comentaris o gravacions dels nens i nenes cantant les cançons. Recordo una mare que em va escriure: “Que sàpigues que t’odio, amb tot el carinyo. Ahir a la nit, quan me’n vaig anar a dormir, veia un bigoti [un dels títols de la col·lecció] i la cançó no parava de sonar dins del meu cap. Només ahir li vam arribar a cantar el conte al nostre fill unes 300 vegades!” Quan li demanem a la Mar quin consell donaria als pares que no saben com explicar contes als seus fills, diu: “Que es deixin portar. Que permetin el joc. Que cantin, que facin veus, que sobretot disfrutin de la lectura. A més, el triangle mare/pare-nen-llibre conté tants misteris, secrets, riures, amor i complicitat que perdurarà per sempre en el record dels fills”.
FEM D’ACTORS!
Ada Cusidó és actriu i rondallaire. Fa anys que es dedica a recórrer escenaris, escoles i clubs de lectura per explicar contes als nens. “Un conte és com un regal -afirma l’Ada-. Ens agrada que sigui màgic, que sigui especial, que sigui una sorpresa constant”. Cusidó explica que la proximitat amb l’infant també és important. “Els agrada que ens els posem a la falda, o al costat, i que ens capbussem en una història plegats”. Però per arribar a crear una expectativa forta, un efecte sorpresa, un interès creixent, hi ha una sèrie de tècniques que ens poden ajudar. “La veu és la gran protagonista dels contes. I el cos. Sempre han d’anar junts, l’un explica l’altra. Els silencis són importants i han de ser plens. Què volen dir? Què ens expliquen? Què volem que passi quan estem en silenci? Allargar silencis és interessant. Passen coses... Proveu-ho!”
Una altra via és mantenir l’atenció dels infants interpel·lant-los amb la mirada. I també hi ha l’entonació i les veus que interpretem dels personatges. “Hi ha veus gruixudes, primes, peludes, dolces o salades. Però les veus no són només un so. Són una intenció! Els personatges han de tenir un caràcter: això ens ajudarà a explicar les històries! Donar-los una personalitat ens portarà a una manera de parlar, un volum, una textura, un ritme. El llop és poruc? Doncs potser parlarà fluixet i a poc a poc”.
Finalment, l’Ada dona un consell que no hauríem de perdre mai de vista: “El més important és que els expliquem un conte a ells, de veritat, mirant-los als ulls, amb dolçor, que sigui un moment únic. No hem de permetre que sigui un tràmit més”. Provem-ho?
