Viatjar per aprendre idiomes

Aparlar anglès se n’aprèn parlant-ne. És pura ciència. “Està bé que apuntem els infants des de P-3 a extraescolars d’anglès, però quan realment n’aprenen és quan fan la immersió, és a dir, quan són en un país on es parla”, afirma Carme Muñoz, catedràtica de filologia anglesa i coordinadora del Grup de Recerca d’Adquisició de Llengües (GRAL). Anar a l’estranger a estudiar anglès fa certa la frase que assegura que menys és més, perquè “per poc que s’hi estiguin n’aprendran molt més que havent-ne estudiat sense tenir-hi un contacte real”.

El temps ideal per fer-hi immersió seria, com a mínim, unes tres setmanes, però “és cert que també hi ha registrades diferències notables d’aprenentatge amb els que se n’hi estan dues”, continua Muñoz. Les comprensions auditives són més bones i ràpides, tenen més fluïdesa a l’hora de parlar-lo i la gramàtica i la pronúncia milloren, però no tant, perquè aquests dos últims aspectes són els que exigeixen més temps d’immersió.

Ara bé, la catedràtica aconsella decidir bé el lloc que es tria per estudiar anglès a fora. “Han d’estar amb joves anglesos, no amb altres estrangers que estan estudiant l’idioma com ells; i, si pot ser, que visquin amb una família que estigui per ells”. El GRAL ha comprovat que quan els joves tenen la necessitat de parlar amb gent de la seva edat (socialització) és quan n’aprenen, per això és important que l’estudiant estigui envoltat de població autòctona, i no d’estudiants que parteixen de la mateixa situació que ells. “Esclar que també conec famílies que m’expliquen que prefereixen enviar-los a un college perquè també volen que adquireixen autonomia, és a dir, que no prioritzen només l’anglès”.

Marxar a l’estranger a estudiar anglès (o l’idioma que es triï) no sempre és possible. “És l’opció ideal, però n’hi ha d’altres d’eficients que sempre recomano”. Són aquestes: colònies d’immersió en anglès (en què fan hores d’estudis) i mirar les sèries preferides en anglès, “que és gratis, a més a més”. Si les criatures i els joves són dels que els agrada la música, escoltar-la llegint-ne la lletra també els anirà bé, però “sobretot han de tenir les lletres de les cançons perquè, si no, és més difícil, ja que no tenen el context que aporten les imatges de la televisió”.

El primer viatge

La Mar Castell (16 anys) ha estat quinze dies a Teldford (Shropshire, Anglaterra) fent d’assistent d’una mestra de l’escola Aqueduct Primary School. Curiosament, feia vida a casa d’una de les mestres de la mateixa escola. La Nadina Erill, la seva mare, explica que era la primera vegada que la Mar marxava a l’estranger. “Havia fet estades d’anglès en colònies, un any a les de l’Estiu és Teu, de la Generalitat (www.estiuesteu.cat), i dos estius a les Topcolònies (www.topcolonies.com). N’estàvem contents, però teníem clar que el pas definitiu era anar a l’estranger”.

Ho explica mentre aclareix que, esclar, van tenir el cor una mica encongit. El viatge l’havia de fer tota sola, sense assistència de l’organització. La van acompanyar a l’aeroport de Barcelona, i la Mar va volar a Birmingham i va haver d’agafar un tren fins a Telford, on la família d’acollida la va anar a recollir. “Tota una aventura, sí, però l’empresa organitzadora, Youth Exchange Service (YES), ens l’havien ben recomanada i vam prendre la decisió després de reflexionar molt”.

El resultat és que la Mar n’ha tornat molt contenta. “Ha sigut molt profitós”, diu. Tant ella com la seva germana Lena (13 anys) van començar a estudiar anglès com a extraescolar (és a dir, a més a més de l’escola) quan anaven a 6è de primària. “L’opció d’anar a l’estranger l’hem reservada per quan ha tingut l’edat que ens ha semblat idònia, tant per autonomia personal com per capacitat d’aprofitar l’estada. Ens agradaria que la filla petita també hi anés aviat”, diuen els pares, la Nadina i el Carles.

Estudiar i treballar

Per la seva banda, la Joana Domènech (16 anys) està pensant de marxar a França per millorar el francès, l’idioma estranger que estudia a l’institut i en el qual rebrà algunes assignatures de batxillerat l’any vinent. “Estem mirant una família, perquè hi voldria fer d’ au-pair ; és la manera de fer-hi immersió real”, diu. Tant ella com la seva germana, la Mercè (12), van a acadèmies a l’estiu per estudiar els idiomes que han escollit: “Tot i això, per molt que escoltem cançons i en mirem pel·lis, no n’hi ha prou, perquè acabem pensant en català, esclar”.

Finalment, la Mariona Morera (15 anys) acaba de tornar de Gal·les. “Hi he passat 10 dies en un internat, en què estudiàvem tres hores d’anglès i la resta del dia fèiem activitats”, explica. La seva mare, la Mònica Cistaré, l’escolta i afegeix que segurament n’hauria tret més profit si s’hagués estat amb una família local, però els pares van valorar que hi anava amb una amiga del poble i es van decidir per aquesta altra opció.

Aprendre anglès per a la Mariona és bàsic, explica, perquè al setembre començarà el batxillerat artístic. Li agrada cantar, especialment, i, per tant, fer-ho en un anglès perfecte i correcte li és molt necessari. “A hores d’ara la Mariona ja en sap més que nosaltres; sovint quan anem a un concert li he de demanar que m’ho tradueixi, perquè no entenc què diuen”, diu la mare. De fet, tot és començar.e