16/07/2016

Valors de la democràcia

2 min

Quan aquesta columna es publiqui estaré compartint (a Jaraba, a l’Aragó) una jornada sobre com educar avui en la democràcia activa, en els valors democràtics. Sense votacions en l’horitzó i quan bona part dels adults votants té la sensació que la democràcia electoral canvia poques coses, he de parlar de com educar perquè els nostres infants i adolescents confiïn en els valors de la democràcia. Adults força descreguts hem d’educar perquè els ciutadans més joves tinguin fe. Convé començar per no oblidar tres aspectes clau: els valors han poder ser descoberts, és a dir, adults sense valors no poden educar en valors; per assumir un valor cal practicar-lo, és a dir, democràcia vol dir fer activament de demòcrata; educar és activar la constant necessitat de millorar les coses. Així doncs, ¿en quins valors -presents, actius i transformadors- hem de creure per poder educar? Donat el límit d’aquesta columna, proposo parlar d’educar en quatre valors democràtics.

Primer de tot, el valor del bé comú. Descobrir els diferents béns que són necessaris per a tothom, que no poden ser propietat de ningú en concret. Descobrir, també, aquells béns que s’han de construir entre tots, com per exemple les cultures, les explicacions de la vida en comú. Després, aprendre que totes les idees poden tenir matisos i ser el resultat d’una certa barreja i acord per conviure sense confrontació. Però també comporta aprendre a descobrir que moltes idees amaguen justificacions d’interessos d’un poder o altre. Un dels grans valors de la democràcia és el dret de tot ciutadà a ser tingut en compte. Votar és una petita part del valor. Abans, però, hi ha el dret a escoltar arguments i opinions, a descobrir els perquès de les opcions, a poder arribar a pensar singularment com a persona i com a comunitat i no ser adoctrinat ni atemorit.

Queda la llibertat. Que no té matisos, però que ha de ser definida més enllà del pur individualisme. Llibertat per ser un mateix, perquè l’altre ho sigui i per poder ser junts. No és llibertat quan la meva s’imposa a un altre i quan significa limitar-la per als que no són o pensen com jo. Però si els nostres infants i adolescents aprenen a ser demòcrates que pensen, aviat ens diran que la democràcia té trampa si quan suggereixen una cosa racional per canviar el món continuem fent irracionalitats adultes.

stats