Tres indicadors per ajudar a mesurar l'èxit dels pares

Els pares pensen que se n'han sortit en l'educació dels seus fills quan es compleixen tres indicadors:

1) Els fills no han caigut en conductes desajustades.

2) No han caigut en drogoaddiccions.

3) Estan orientats cap a un futur professional.

"L'últim indicador està en dubte actualment", afirma el psicòleg Antoni Bolinches, perquè els pares no posen en dubte que els seus fills no s'hagin treballat el seu futur professional, sinó que qüestionen la societat, que no ha sabut crear les condicions perquè els seus fills s'incorporin al món professional.

Bolinches assaja una definició d'educar com el fet de transmetre límits i caliu emocional. Els fills s'han d'estimar i s'han de sentir estimats (caliu emocional), i això vol dir que han hagut de rebre petons i abraçades. Els límits significarien la capacitat dels fills d'harmonitzar el seu plaer amb el deure suficient.

La síndrome del niu buit (o del que no es buida mai)

La síndrome del niu buit apareix quan els fills han marxat de casa i els pares es queden amb una insatisfacció vital. "Els falta alguna cosa, que encobria la buidor de la relació amorosa", explica el psicòleg i terapeuta de parella Antoni Bolinches.

Així doncs, just quan els fills marxen de casa és quan pot aparèixer la crisi de parella. "Especialment és el cas de moltes dones perquè, per elles, preservar la unitat familiar és prioritari; més i tot que la seva felicitat amorosa".

Una altra síndrome, més recent, és la del niu que no es buida mai. "Els pares pensen que hi ha una edat natural perquè els fills marxin de casa, però ara no ho fan mai, no se'n volen anar, o no poden", comenta Bolinches, autor del llibre Amor al segon intent (Ed. Mina). El cas és que molts fills no abandonen la casa familiar perquè no s'ho poden permetre econòmicament i també perquè a casa han tingut i tenen tota la llibertat per fer i desfer. "Els de la meva generació volíem guanyar independència, perquè el model de convivència amb els pares tenia moltes limitacions que coartaven la nostra llibertat". Ara, sosté el psicòleg Antoni Bolinches, "no és així, perquè els fills s'emporten la parella a casa i hi dormen a la seva habitació". No els cal crear una nova llar si a casa dels pares els ho permeten tot.