Criatures 13/06/2015

Tanca els ulls, ensuma i deixa’t portar!

L’olfacte és el sentit més desenvolupat quan naixem però es va deixant d’exercitar a mesura que els altres sentits van guanyant protagonisme. Amb tot, hi ha maneres de fer-lo treballar

Laura Pinyol
2 min
Tanca els ulls, ensuma  i deixa’t portar!

L’olfacte és el primer sentit que es posa en funcionament quan els infants neixen. És el sentit més primitiu i més desenvolupat, que permet reconèixer la mare i facilita la primera identificació de l’entorn. Però, a mesura que es creix, el sentit de l’olfacte es treballa poc i, en certa manera, es va desaprenent. L’olfacte és un sentit complex i extraordinari. És el que permet descriure amb més criteri i precisió. Per posar-ne un exemple, som capaços de distingir dues-centes tonalitats de colors i, en canvi, podem arribar a emmagatzemar deu mil referències olfactives al cervell. D’aquí que, tantes vegades, una olor evoqui un record.

L’olfacte és l’únic sentit que va directament al cervell, fet que el relaciona íntimament amb els sentiments. Reconeixem els aliments just per la combinació entre l’aroma, que entra pel nas, i el gust -dolç, salat, àcid i amarg- que detecta la llengua.

Crear un perfum propi

Sandra Iruela és la fundadora de Sandir -una empresa de disseny de fragàncies- i enginyera química. Ha impartit uns tallers infantils de perfumeria a Madrid, Barcelona i Mataró amb l’objectiu “d’educar l’olfacte per comprendre el món que els envolta”.

A través del joc, Sandra Iruela ha dissenyat unes sessions per a nens de sis a deu anys en què tota l’experimentació es basa en el joc. Unes capses del mateix color contenen olors diferents: “Que tanquin els ulls, perquè això els millora la concentració, ensumin i expliquin què els suggereix”. Les anotacions són molt diverses segons cada experiència. “Amb el cafè, per exemple, ens trobàvem respostes d’olors relacionades com la xocolata, l’olor de casa els avis, de la tarda sortint d’escola, perquè el que és clar és que ho relacionen amb les seves vivències”.

Gustos dolços

Com que els sentits es van transformant amb l’aprenentatge, els nens són més sensibles als extrems. “Solen rebutjar els cítrics perquè els esgarrifen, i tampoc els agraden espècies com el pebre”. En els tallers de Sandir, els participants oloren en una tira olfactiva les “bases creades, que poden ser cítriques, florals, afruitades, entre d’altres, i les valoren de l’1, si els agrada poc, al 5, si els agrada molt, com passa amb la vainilla”. En funció del criteri, “van afegint gotetes segons la seva puntuació en un flascó” per crear el seu propi perfum, que abans d’acabar el taller decoren al seu gust.

“Educar l’olfacte, saber explorar els matisos i tancar els ulls per mirar d’identificar les aromes és un exercici de concentració, que potencia la memòria i estimula l’esperit creatiu”, assegura Iruela.

stats