SÒNIA SÁNCHEZ

Sostenible i educatiu. El valor de ser una Escola Verda

Sostenible i educatiu  El valor de ser una Escola Verda / FOTO: C.CALDERER / D.BORRAT Zoom

"Hauria de ser part de l'educació bàsica de tots els nens el respecte al medi ambient i mirar de deixar el món millor que com se l'han trobat", resumeix el director de l'escola Sant Pau de Sant Pol de Mar, Xavier Roca. Aquest és l'objectiu principal del seu centre, igual que el de cadascuna de les 474 escoles i instituts catalans (un 10% del total) que ja tenen el distintiu d'Escola Verda, que atorguen els departaments d'Ensenyament i de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat.

Els nens d'aquesta escola de Sant Pol de Mar han participat en la recuperació de l'aloc, una planta de riera típica del Maresme que estava gairebé desapareguda. Alumnes de cinquè i sisè de primària "en van recollir llavors al poble de Sant Pol, les van plantar en safates perquè agafessin i després les van trasplantar al pati de l'escola", explica Xavier Roca.

Però ser una Escola Verda no vol dir tenir un hort al pati. Implica moltes més coses, que van des de la integració de continguts sobre medi ambient i sostenibilitat a totes les assignatures fins a una gestió totalment eficient dels recursos energètics del centre.

L'escola Sant Pau té el distintiu des de l'any 2000. Fa tres anys que es va instal·lar en un edifici nou i, amb la consciència ecològica que apliquen a tot, van participar en el disseny arquitectònic i tècnic de l'edifici. A tall d'exemple, el director explica que van "planificar la sectorització dels llums" perquè els dels sostres dels passadissos i les aules es poguessin encendre per parts quan no calgués tenir-los tots encesos, i també van fixar-se en els aïllaments i tancaments per estalviar en calefacció.

A més, la seva escola forma part del programa Euronet 50/50, de la Unió Europea, que consisteix a aconseguir el màxim estalvi energètic possible amb el compromís que l'administració propera, en aquest cas, l'Ajuntament de Sant Pol, retorni al centre el 50% dels diners que han aconseguit estalviar en electricitat per destinar-los a altres projectes del centre. "Per exemple, el nostre sistema fa que tots els ordinadors s'apaguin automàticament a les 18.30 hores per garantir que mai es quedin en standby ", assenyala Roca, entre les diverses mesures amb què aconsegueixen aquest estalvi. Però la principal és la mateixa conscienciació dels alumnes i també dels professors, que reben formació específica per poder participar en el programa Escola Verda. "La formació del professorat és molt important, però des de l'arribada de la crisi hi ha molta més consciència; tothom se n'adona que no podem portar els ritmes que portàvem", reflexiona Roca.

Un tret d'identitat

Per als alumnes, a més, és un valor afegit educatiu "perquè a través del respecte al medi ambient es fomenta també la responsabilitat", destaca el responsable del programa Escola Verda a l'institut L'Estatut de Rubí, Josep Lluís Estanya. Els nois i noies d'aquest centre, entre moltes altres coses, s'han de responsabilitzar d'una planta per aula, normalment un potos, que planten a primer d'ESO i que han d'anar fent créixer fins que marxen, a segon de batxillerat. Al final d'aquest curs, en trauran un esqueix per donar el relleu a la nova promoció de primer d'ESO, que l'haurà de plantar i ocupar-se'n fins que marxi del centre.

"Tenir el distintiu Escola Verda també genera identitat. Quan vam posar la placa al centre, els nois se'n van sentir molt orgullosos i ara ho tenen molt integrat, fins al punt que quan algú fa alguna cosa malament, com llençar un paper a terra, de seguida hi ha algú que diu «Això no podem fer-ho, que som una escola verda»", relata Estanya.

A l'institut L'Estatut, de fet, és fàcil impregnar-se d'aquest sentiment de proximitat a la natura, perquè és a tot arreu. A més de la planta de l'aula, cada grup de primer d'ESO planta un arbre, que serà "l'arbre de la promoció". Tenen un hort de regadiu i un altre de secà. Al de secà cada any hi planten blat, i quan arriba el moment de segar-lo, els alumnes de primer d'ESO aprofiten la classe de socials sobre la prehistòria per aprendre de primera mà les tècniques agrícoles d'aquella etapa històrica. Seguen el blat i el molen per fer farina com es feia fa milers d'anys.

El reciclatge és una altra de les missions fonamentals d'aquest tipus de centres. Els alumnes de L'Estatut no només s'encarreguen de recollir periòdicament tot el paper que generen per reciclar-lo, sinó que també reciclen oli. Cada dimecres porten de casa oli per reciclar per donar-lo a una escola d'educació especial de Rubí que té una cooperativa.

"Aquest curs ens està costant especialment aconseguir que no portin paper d'alumini per embolicar l'entrepà", diu Estanya. Per això, a segon d'ESO hi ha una unitat didàctica específica de ciències sobre l'alumini i el seu reciclatge, a través de la qual tracten aspectes de física i química.

Estanya admet que les retallades afecten aquests programes. "Nosaltres rebíem una subvenció mínima, d'uns mil euros, que ja no rebem, però la reducció de plantilles també afecta perquè tot això requereix molt esforç del claustre", explica Estanya.

A tots els centres

El departament d'Ensenyament, però, remarca que la part primordial del programa són els recursos humans. "Els programes que s'engeguen han de ser sostenibles per al centre", destaca el subdirector general d'Innovació, Formació i Orientació, Joan Gumbert.

Aquests centres treballen en xarxa i posen en comú idees noves i bones pràctiques. Per ajudar-los, Ensenyament i Territori obriran abans del curs que ve una web amb tot d'experiències contrastades que poden servir d'exemple a la resta.

A més, les guies per aplicar l'aprenentatge per competències que Ensenyament ha donat enguany a tots els centres també fan incidència en la sostenibilitat perquè "impregni tot el currículum", diu Gumbert.

"A la llarga hauríem d'aconseguir que totes les escoles de Catalunya fossin escoles verdes", afegeix, i s'imagina un futur on no calgui donar el distintiu Escola Verda "perquè totes ho seran".